Una família acaba vuit dies després l’àpat de Sant Esteve

Avui, 2 de gener de 2013, la família Puigdollers es podrà alçar de taula. El darrer Sant Esteve, amb l’estómac ja apallissat del dia de Nadal, van ser incapaços de fer front a l’àpat pantagruèlic preparat per la matriarca i aquesta, ofesa, va bramar un “no us aixecareu de taula fins que us ho acabeu tot”, promesa que ha complert fil per randa. Amb dramàtiques conseqüències.

“No podíem més” explica el Gerard, de 7 anys “ja ho sé que la mamà s’havia passat moltes hores a la cuina però… gall dindi, canalons, ànec amb taronja, xai al forn i gambes és massa. Només som quatre a casa. És massa. Va arribar un moment que vaig pensar que suava magret”.

Emprenedors: “sóc l’Espanta-sogres i faré que el teu Cap d’Any sigui inoblidable”

Entro al despatx de ‘Mother-in-law-pranks SCP’, buscant al Josep Masrull. Som en un polígon de Cerdanyola i  la recepció és buida; torço per un passadís i res; començo a pujar unes escales i del no-res surt una espècie de dimoni amb cabells de colors fent “UAAAAAAH”. Tres segons després començo a recuperar-me de l’espant, amb el cor picant les costelles des de dins com si volgués rebentar-les.

Una família confon el Pare Noel amb el Tió i l’ancià acaba la nit a urgències amb contusions

La Nit de Nadal ha estat a punt d’acabar en tragèdia a Sant Fruitós de Bages, on el Pare Noel ha rebut una pallissa de nivell discoteca del Port Olímpic. Cap a mitjanit, el nen de la família Dous ha sentit un soroll: “el meu fill m’ha cridat perquè havia sentit un xivarri a l’entrada. L’he acompanyat i hem vist una figura gran, amb barret vermell i que estava de quatre potes” explica el Francesc, el cap de família. “No he dubtat” afegeix el nen “he tret un bastó i he començat a pegar-li cantant la cançó del Caga Tió”.

Emprenedors: “Ensinistro tertulians perquè vagin directes a la jugular”

En Jordi Pedra és un apassionat de la discussió: “Sòcrates pregonava la maièutica. Jo també, però en versió hardcore. Més passió, més bronca, més sang… Sòcrates era un nenaza”. Fa 5 anys, en Jordi va muntar la primera escola de tertulians, a Mollet, vora la dels Mossos: “Alguns vénen destrossats i necessiten una mena de desfibrilador intel·lectual, alguna cosa que els espavili. Els tanco en una habitació 20 minuts amb Pilar Rahola i surten com nous”. No sap de què discuteixen, però creu que la expolítica “és la millor en seu gènere. Sigui quin sigui”.

Sergio Ramos felicita el Nadal en Klingon

Sergio Ramos, central andalús del Real Madrid i un dels capitans de l’equip, ha fet gala del seu esperit poliglota per felicitar el Nadal a tots els madridistes del món i de part de l’estranger: ha parlat en Klingon. “És un idioma amb el qual estic molt familiaritzat” explicava Ramos “perquè Özil és extaterreste. Això ho sap tothom oi?”. El Klingon és una llengua que es va fer famosa a través de la sèrie de televisió Star Trek, però que és la primera llengua  en la galàxia veïna, Andròmeda.

Un home de Palafolls es nega a sortir de la dutxa per motius polítics

La reforma wertiana de l’ensenyament, les retallades socials i la mediocritat humana de la casta dirigent han empès Bernat Borsalau a començar un acte de protesta indefinit: “no sortiré d’aquesta dutxa fins que hi hagi un tomb de 360º en la política del país”. Quan els periodistes li han fet notar que un gir de 360º et deixa exactament on ets i que, segurament, volia dir un gir de 180º, Borsalau s’ha mostrat convençut de que trigaria la meitat del que havia previst en aconseguir l’objectiu.

Emprenedors: “sóc un Community Manager Offline, de la vida real”

El Jordi Voltor ens rep en un restaurant rus de Madrid, Las Noches de Moscú: “nens, seieu aquí, us he portat a un puesto de puta mare eh? Sí o no? Perquè després diguin que els rics no ens enrollem. Quant temps feia que no provaves un plat calent tu? Ets periodista, oi?”. Davant seu Voltor té un plat de bou Strogonov, una delícia russa que fascina aquest nou-ric. “Saps el que m’agrada més d’això? Els russos són els rics que ho peten ara, saps? I jo vinc a un restaurant rus. El restaurant dels rics del moment, eh? I els deixo propina. Com dient sou rics però per mi seguiu sent una puta merda. Stropoglovski dels collons”, seguidament ataca un tros de bou sense fer servir ganivet. S’està uns minuts mastegant, amb la mirada fixa en la cambrera. No estic segur si mastega el bou o la mastega o a ella.

Wert obligarà Lluís Llach a traduir la seva discografia al castellà

L’esborrany de la reforma d’Educació que el ministre Wert ha remès avui a les autonomies encara tenia un altre cop amagat. Ahir José Ignacio Wert va justificar que “el català no importa si l’estudies o no. És millor estudiar llatí. El llatí ens va donar la paraula ‘cunnilingus’, no em direu que això no mola. Què ens ha donat el català? La paraula ‘ratafia’?”.

Però és que avui s’ha revel·lat que l’epígraf vuitè de la proposta inclou una malsana intenció no només d’espanyolitzar Catalunya, sinó de fer-ho amb caràcter retroactiu.

Emprenedors: “la casa d’apostes Teta&Win uneix la meva feina i les meves aficions”

En Jordi Depuis, de pares francesos però afincat a Cadaqués, té 23 anys i una empresa que mou 82 milions d’euros l’any. Com ho ha fet? Convertint en negoci dos fars de la vida de qualsevol home: la luxúria i l’esperit de competició.

“Teta&Win neix”, explica en Jordi a la  coberta del seu veler parant amb la mà la llum del migdia “senzillament d’un joc entre companys. Ens agraden molt les dones, com a tots els homes heterosexuals. Però molt eh? Allò que passa una noia guapa i pateixes una privació de la resta de sentits, només la veus a Ella i sense adonar-te’n li fas un escànner que ni el senyor Epson”

Aznar esborrarà les ments dels catalans casa per casa

L’expresident del govern espanyol, José María Aznar, ha decidit amb total generositat, oferir un darrer servei a la pàtria. Ahir, en la presentació del seu llibre ‘Memorias I’, es va referir al procés d’independència de Catalunya dient que “és el pitjor que li passa a Espanya des que va plegar Norma Duval”. L’expolític va reconèixer que “aquests catalans estan entestats en ser catalans, els molt pesats, ni que per ser-ho et donéssin descomptes al Club Gourmet…”, i per això s’ha proposat esborrar-los la memòria.