Manual de com arribar a ser algun dia l’autèntic Rei del futbol mundial

Pelé, aquell que un dia va ser un gran jugador de futbol però que durant fa ja uns anys apareix als mitjans fent moltes altres coses menys tocar una pilota, està amb la mosca al nas. Dècades i més dècades considerat el Rei, ha vist com el menut Leo Messi només fa que superar els seus rècords. Diumenge en va caure un altre, al marcar el seu 76è gol en un sol any, una marca que mai ningú ha aconseguit. Pelé, però, està tranquil: “Mai serà com jo. Mai. Per aconseguir-ho, hauria de pintar-se negre i anunciar medicaments per augmentar la potència sexual masculina!”

Thiago Messi pronuncia les primeres paraules: “No m’agrada el futbol”

Què n’és d’estranya la societat en la que vivim. No només pels anuncis de perfums, que no els entén ningú. Sinó perquè és capaç, en un cap de setmana ple de teca esportiva, de fer rellevant el que per a molts podria ser del tot prescindible. Barça i Madrid segueixen a la seva, el Mundial de Fórmula 1 per fi està emocionant, la Lliga de waterpolo segueix a l’alça… Tot això, i els mitjans parlant del fill de Leo Messi. Benegre.cat no ha volgut ser menys i ha decidit anar més enllà amb la primera entrevista en exclusiva a la menuda criatura. Ens referim al fill, no pas al pare. 

La caiguda del mite de Lance Armstrong destrona Messi i Ronaldo de la primera plana esportiva

Mesos, potser anys. El cas és que feia una eternitat i mitja que el futbol no era el protagonista en una setmana esportiva. En aquesta última, malgrat l’habitual frec a frec entre Barça i Madrid i tot i la disputa de la 7ª jornada de l’interprovincial d’empreses de Sant Quirze de Safaja, ha estat un altre esport el que s’ha guanyat a pols ocupar la primera plana mediàtica. Parlem del ciclisme, temps enrere considerat una oda a l’esforç i el sacrifici però el que avui s’ha convertit en una broma de mal gust digna del pitjor circ búlgar de l’extra-radi lleidatà.

Defensa d’acudit, rauxa a Cornellà, suplici al Bernabéu i sobredosi de castanyes

Dies grisos, fred que va i ve. Fulles que cauen dels arbres. Menys depil·lació que de costum. Tot encaixa. La tardor ja s’ha instal·lat i el novembre s’acosta. És temps de moniatos, fruita lletja i alhora innecessària; també de carbasses, panellets de pinyons i moscatell. S’apropa el canvi d’hora; els dies s’escurçaran i la nit serà méd llarga. Com li agrada a Guti. Però sobretot, és època de castanyes. Així que, com marca la tradició, Benegre.cat n’ha repartit unes quantes després d’un cap de setmana esportiu ben mogut.

“El primer Barça-Madrid de la meva vida”, per Alex Song

Estimat diari. Sóc jo, l’Alex Song. Com que quin Alex Song? El de sempre, el que juga al Barça! Bé, juga, el que és al Barça. Que no, no menteixo. Va, prou de ximpleries. T’escric, com faig gairebé cada nit, ben equipat amb el pijama de la Mafalda i a punt d’anar-me’n a dormir, per explicar-te com he passat el cap de setmana. Aquest ha estat molt emocionant. Sobretot perquè he viscut el meu primer clàssic. No, no he vist Casablanca per primera vegada. Parlo d’un Barça-Madrid de debò, al Camp Nou. Que si he jugat? Estàs de conya, no?

De l’obra de teatre de Cesc Fàbregas a Sevilla a la peli de terror inacabable que sembla viure l’Espanyol

N’hi ha que diuen que l’esport no és altra cosa que un negoci. D’altres, que és un avorriment. N’hi ha alguns que, simplement, ni parlen. Aquests últims solen ser muts. Però aquells que comparen el futbol o el bàsquet amb l’art, no van pas mal encaminats. Es parla del futbol com un espectacle, com una obra teatral, com una peli de cine. I tenen raó. L’actuació mereixedora d’un Oscar de Cesc Fàbregas, l’enfonsament propi del Titanic de James Cameron protagonitzat per l’Espanyol o la successió de ganyotes made in Jim Carrey de Cristiano Ronaldo en són un exemple.

Piqué segueix des del sofà la soferta victòria del Barça i l’apagada dels ploms de Vallecas

Gerard Piqué ha viscut un cap de setmana diferent, a la seva humil casa d’Esplugues de Llobregat, amb la parella, envoltat de revistes sobre nens petits, catàlegs de bressols i tota la pesca. Veient, com podia, el seu Barça des del sofà. Ni els moviments pèlvics de la Shakira el van animar; lesionat i també preocupat per la que li ve a sobre amb el fill que espera per d’aquí uns mesos, va conformar-se en seguir una jornada futbolística d’allò més emocionant des del menjador. Vestit amb el pijama i les sabatilles d’estar per casa del Barça; això, que no falti.

Gesta històrica de l’Espanyol, que suma la seva primera setmana sense perdre

Rauxa, gatzara i festa grossa. Celebració amb majúscules. Cridòria i èxtasi; en sentit figurat i també literal. De tot hi va haver a Cornellà i rodalies. L’Espanyol aconseguia tancar un cap de setmana sense perdre. L’equip del gran estratega Mauricio Pochettino va esgarrapar un punt en l’empat amb l’Athletic (3-3), el que va desencadenar una festassa que va iniciar-se a l’estadi i que no posarà el seu punt i final fins aquesta tarda, quan hi ha prevista una rua per celebrar-ho amb l’afició.

Un matrimoni de Vilobí d’Onyar es queda atrapat en el seu viatge de noces a la Polinèsia

Un malson. Una tortura. Un infern. Mil i un adjectius poden descriure a la perfecció l’experiència que un matrimoni de Vilobí d’Onyar (Girona) està visquent des de fa uns quants anys. Blai Tarrés i Berta Bach porten des del passat 2006, moment en el que van contraure matrimoni, atrapats en el seu viatge de noces a la Polinèsia francesa. Un malentès a l’hora de tramitar els bitllets, una tímida vaga de controladors aeris i la patxorra de tots dos ha convertit en el que havia de ser el viatge per exel·lència de les seves vides en una rutina sense fi a l’altra punta del planeta.

La pujada de l’IVA allarga uns centímetres la mida del penis dels catalans

No tot són males notícies amb la famosa pujada de l’IVA. Hi ha una guspira d’esperança, una petita bona nova que ha estat d’allò més ben rebuda a Catalunya. L’increment de l’impost amb més renom del nostre país no només ha disparat els preus fins als núvols, sinó que també ha augmentat, encara que sigui en una mica, la mida estàndard del penis dels homes catalans. L’alegria s’ha desfermat pels carrers d’algunes localitats i fins i tot ja estan previstes, per aquesta mateixa setmana, diverses celebracions arreu del nostre territori.