Una família acaba vuit dies després l’àpat de Sant Esteve

navidadAvui, 2 de gener de 2013, la família Puigdollers es podrà alçar de taula. El darrer Sant Esteve, amb l’estómac ja apallissat del dia de Nadal, van ser incapaços de fer front a l’àpat pantagruèlic preparat per la matriarca i aquesta, ofesa, va bramar un “no us aixecareu de taula fins que us ho acabeu tot”, promesa que ha complert fil per randa. Amb dramàtiques conseqüències.

“No podíem més” explica el Gerard, de 7 anys “ja ho sé que la mamà s’havia passat moltes hores a la cuina però… gall dindi, canalons, ànec amb taronja, xai al forn i gambes és massa. Només som quatre a casa. És massa. Va arribar un moment que vaig pensar que suava magret”. Ara el Gerard ha passat a ser tutel·lat per la Generalitat de Catalunya, que li buscará una llar on l’ingesta nutricional sigui l’adequada, fins que la mare recuperi el control de la seva vida. El nen ha sortit de la seva antiga casa murmurant “camamilla. Camamilla, si us plau”.

“No sé què m’ha passat” explica l’Helena, la mare “he perdut el control. He estat tant de temps cuinant tantes coses delicioses que no podia acceptar que ni ho toquessin”. D’aquesta manera, l’Helena va sotmetre la seva família, armada amb els ganivets de trinxar el gall dindi i no els ha deixat alçar fins que s’ho acabessin tot.

El Miquel, el marit explica que “he hagut de fer tants viatges al microones per escalfar els plats… Ai, hem xuclat tanta electricitat que els fanals del carrer feien tentines”. Però això no ha estat el més dur per ell. “El pitjor és veure aquell bri salvatge en la mirada de la teva dona. Que saps que no es pot tornar enrere. Si no menjaves amb desfici, sabies que te la jugaves”.

Segons sembla el TPH-CM, Trastron Per Haver Cuinat Massa, és molt comú en aquestes festes, però no en els extrems de l’Helena. “Normalment el que passa” explica el Doctor Cobroniu “és que les famílies mengen fins les 7 o les 8 del vespre, paren i a les 9 sopen. Però 8 dies sense parar… crec que és un rècord”.

La quarta persona que hi havia a taula és la Remei, l’àvia, que ha viscut l’experiència amb joia “molt bé tot, molt bo, molt agradable. Encara em faria un massapà”.

Comments

  1. Mª. Angels Roca Bacardit says:

    Molt divertit..i no tant lluny de la realitat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s