Emprenedors: “sóc un Community Manager Offline, de la vida real”

communitymanager_jpgEl Jordi Voltor ens rep en un restaurant rus de Madrid, Las Noches de Moscú: “nens, seieu aquí, us he portat a un puesto de puta mare eh? Sí o no? Perquè després diguin que els rics no ens enrollem. Quant temps feia que no provaves un plat calent tu? Ets periodista, oi?”. Davant seu Voltor té un plat de bou Strogonov, una delícia russa que fascina aquest nou-ric. “Saps el que m’agrada més d’això? Els russos són els rics que ho peten ara, saps? I jo vinc a un restaurant rus. El restaurant dels rics del moment, eh? I els deixo propina. Com dient sou rics però per mi seguiu sent una puta merda. Stropoglovski dels collons”, seguidament ataca un tros de bou sense fer servir ganivet. S’està uns minuts mastegant, amb la mirada fixa en la cambrera. No estic segur si mastega el bou o la mastega o a ella.

Aquest foll de la vida és un emprenedor que ha creat un nou i sorprenentment senzill model de negoci. “Totes les empreses tenen un community manager que fa que la teva reputació a internet sigui bona. Jo faig el mateix amb les persones en la vida real”, li diu Voltor a la cambrera. Ella insisteix que només volia demanar les postres. El nostre personatge és un filòsof de formació amb vocació de relacions públiques. Combina la cultura clàssica amb una memòria malaltissa pels diàlegs de la més rabiosa actualitat audiovisual: “entra Mahler i es troba la seva dona amb el Kokoschka i li diu: nano… tú y yo tenemos un don que los demás no tienen. Tenemos el don de llegar a un lugar y rebentarlo. Austría Shore, tu, un programàs”.

Com a community manager offline, Voltor es converteix en un preludi beneficiós per al seu client. Abans que vagi una festa, primer va ell i prepara el terreny. Abans d’una reunió de treball, primer va ell i crea un ambient favorable. “Per crear una corrent d’opinió favorable a tu, només cal semblar un cavaller”, explica Voltor “i si et prens la molèstia d’enviar algú abans perquè tingui un detallet amb la gent… doncs ja comences a caure bé, saps? A més, que sóc un dandy, i quan tu arribis hauré parlat tant bé de tu d’una manera tant sincera… que al teu costat Maria Teresa de Calcuta semblaria una choni”. Amb aquest negoci Voltor s’ha fet milionari i ha complert un dels seus somnis: comprar 12 Grans Danesos i crear el Primer Concurs d’Hípicanina: “No són cavalls, són gossos gegants, ho sé. Algú dirà que si volia cavalls petits em podria haver conformat amb un poni. Jordi Voltor no es conforma. A més els ponis són de pobre, n’hi ha a totes les fires”. Està clarament decidit a forrar-se novament amb aquest nou negoci, però té clar que amb l’empresa de comunnity manager offline es pot permetre una patinada. Mentrestant, segueix mirant la cambrera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s