Emprenedors: “sóc l’Espanta-sogres i faré que el teu Cap d’Any sigui inoblidable”

scary-faces-015Entro al despatx de ‘Mother-in-law-pranks SCP’, buscant al Josep Masrull. Som en un polígon de Cerdanyola i  la recepció és buida; torço per un passadís i res; començo a pujar unes escales i del no-res surt una espècie de dimoni amb cabells de colors fent “UAAAAAAH”. Tres segons després començo a recuperar-me de l’espant, amb el cor picant les costelles des de dins com si volgués rebentar-les.

“Sé que estàs pensant que sóc un malparit” diu el Josep ja sense la màscara “però espantar gent ha estat la meva afició des de nen. Ara, he trobat la manera de treure rendiment al meu hobby”. ‘Mother-in-law-pranks SCP’ va començar com la típica empresa d’organització de festes on uns nois catxes acaben vestits únicament amb una corbata rosa: “era absurd, en pilotes però amb una corbata. Com… ei mira vaig untat d’oli però sóc un tio elegant, no sé molt raro”. Però aquella experiència li va servir per muntar l’empresa actual “amb aquells diners vaig engegar això: una empresa d’espanta-sogres. Prou de bufar cartronets de colors que fan sorolls estridents. Contracta un espanta-sogres, dóna’m una foto d’ell o ella i… deixa treballar a un professional”.

Des d’aleshores l’empresa no ha parat de créixer. La gent necessita espantar els i les sogres perquè representen per ells el poder absolut, una cosa que no poden burlar. “Als teus pares arriba un moment que els perds el respecte, als teus sogres mai, perquè són els pares de la teva dona. Estàs pillat”, afirma en Masrull. Per aquest Cap d’Any ja tenen 78 clients, però tenen capacitat per atendre’n 100: “tenim una xarxa d’espantadors tremenda, i tothom veu que la millor manera de començar l’any és amb un espant que faci llindar l’infart als teus sogres. A més això, estem amb 2×1, t’espantem els 2 sogres pel mateix preu”. Quan li pregunto si mai s’han passat i la cosa ha acabat en tragèdia, en Josep m’esquiva la mirada i es remet als seus advocats per no parlar-ne. Hi ha alguna cosa en la manera de fer d’aquest mataroní que revela que és o un apassionat de la feina o un dement amb alguna patologia perillosa. “Espantar em dóna vida”, diu molt místic “veure la gent panteixant amb la cara blanca… m’encanta, saps?”.

En Josep va quedar fascinat de petit amb el tren de la bruixa, va estudiar ADE i va treballar un temps al túnel del terror del Tibidabo fent de zombie, “però tot allò se’m va quedar petit”. Ara espanta amb majúscules, amb tot un sistema dissenyat per fer caure els sogres en l’esglai més profund, i es nota que disfruta. “Estem preveient donar el salt a Xina. Hi ha molts sogres per espantar allà. I a més, tinc ganes de saber si un bon espant els canvia la cara”, afegeix en Josep, fent ballar un bolígraf a les mans. El seu somriure maliciós fa que desitgi no trobar-me’l mai més. Però per aquest Cap d’Any sóc el seu client 79, la meva sogra no sap què li espera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s