Emprenedors: “sóc l’Espanta-sogres i faré que el teu Cap d’Any sigui inoblidable”

Entro al despatx de ‘Mother-in-law-pranks SCP’, buscant al Josep Masrull. Som en un polígon de Cerdanyola i  la recepció és buida; torço per un passadís i res; començo a pujar unes escales i del no-res surt una espècie de dimoni amb cabells de colors fent “UAAAAAAH”. Tres segons després començo a recuperar-me de l’espant, amb el cor picant les costelles des de dins com si volgués rebentar-les.

Emprenedors: “Ensinistro tertulians perquè vagin directes a la jugular”

En Jordi Pedra és un apassionat de la discussió: “Sòcrates pregonava la maièutica. Jo també, però en versió hardcore. Més passió, més bronca, més sang… Sòcrates era un nenaza”. Fa 5 anys, en Jordi va muntar la primera escola de tertulians, a Mollet, vora la dels Mossos: “Alguns vénen destrossats i necessiten una mena de desfibrilador intel·lectual, alguna cosa que els espavili. Els tanco en una habitació 20 minuts amb Pilar Rahola i surten com nous”. No sap de què discuteixen, però creu que la expolítica “és la millor en seu gènere. Sigui quin sigui”.

Emprenedors: “sóc un Community Manager Offline, de la vida real”

El Jordi Voltor ens rep en un restaurant rus de Madrid, Las Noches de Moscú: “nens, seieu aquí, us he portat a un puesto de puta mare eh? Sí o no? Perquè després diguin que els rics no ens enrollem. Quant temps feia que no provaves un plat calent tu? Ets periodista, oi?”. Davant seu Voltor té un plat de bou Strogonov, una delícia russa que fascina aquest nou-ric. “Saps el que m’agrada més d’això? Els russos són els rics que ho peten ara, saps? I jo vinc a un restaurant rus. El restaurant dels rics del moment, eh? I els deixo propina. Com dient sou rics però per mi seguiu sent una puta merda. Stropoglovski dels collons”, seguidament ataca un tros de bou sense fer servir ganivet. S’està uns minuts mastegant, amb la mirada fixa en la cambrera. No estic segur si mastega el bou o la mastega o a ella.

Emprenedors: “la casa d’apostes Teta&Win uneix la meva feina i les meves aficions”

En Jordi Depuis, de pares francesos però afincat a Cadaqués, té 23 anys i una empresa que mou 82 milions d’euros l’any. Com ho ha fet? Convertint en negoci dos fars de la vida de qualsevol home: la luxúria i l’esperit de competició.

“Teta&Win neix”, explica en Jordi a la  coberta del seu veler parant amb la mà la llum del migdia “senzillament d’un joc entre companys. Ens agraden molt les dones, com a tots els homes heterosexuals. Però molt eh? Allò que passa una noia guapa i pateixes una privació de la resta de sentits, només la veus a Ella i sense adonar-te’n li fas un escànner que ni el senyor Epson”

Emprenedors: “Ningú creia en la meva start-up de pelador de gambes”

Quan Oriol Marroniu era un nen, sortia a feinejar amb la barcassa del seu avi a Palamós: “Segurament allà va néixer la meva passió per les gambes. No pescàvem mai res, però l’avi duia un fogonet i una caixa de Pescanova. Ho feia així d’amagat perquè tenia àcid húric”. Ara dirigeix ‘El Pelador SCP’, un negoci que va iniciar el 2007 i que ja ha obert delegació a Estats Units creant la ‘USA Prawn Enterprise’, amb 55 treballadors.

Emprenedors: “Faig Corn Flakes amb caspa de mula”

La granja de la familia Llomillo es troba a les afores de Sort, “cap allà on la sort ja s’anomena ‘txiripa’”, explica en Miquel Llomillo, hereu de la finca. Duu unes botes Panama Jack, un jersei Coronel Tapioca i uns pantalons Tinent Xirigota, “és una marca de Cadis, d’un exmilitar amb cazú. No és molt conegut, però els pantalons són còmodes per muntar mules”. Els Llomillo son ramaders des del segle XVIII i la seva activitat principal és proveïr de llet les cooperatives de la zona. Tot i que, en realitat, des dels anys 20 del segle passat el negoci que més benefici deixava a la familia era el lloguer de mules als contrabandistes. “Sempre hem tingut una trentena de mules ben fortes capaces de carregar grans farcells de tabac des d’Andorra” afirma en Miquel tot acaronant una mula que s’ha acostat a la tanca.

Emprenedors: “Fingeixo la meva mort perquè a tu et donin feina”

L’emprenedor Marcel Guifré em rep al seu luxós despatx del carrer Tuset de Barcelona. Està assegut davant d’una taula caoba amb fulls i un petjapapers fet amb la calavera d’un mico. Sense girar-se diu “és el cap d’un bonobo. Els bonobos no paren de follar saps? Tot el dia. M’agrada tenir-lo aquí. Sempre que el miro me l’imagino somrient i penso… Marcel, tu podries ser un bonobo”. Guifré s’aixeca, em dóna una ampolleta d’aigua, demana què vull saber i es repenja al vidre, mirant per la finestra. Què vull saber? Com un home de 32 anys amb l’ESO treta a CCC ha aixecat en plena crisi un empori que ha cridat l’atenció de les principals multinacionals?

Reportatge: Moderns que vesteixen com avis

És última moda, the new black. El que es porta. Vestir-se com un avi encara que estiguis per sota la trentena. Per ser modern, és l’últim crit. Literalment, és un crit d’horror. Camises de quadres cordades fins a dalt, pantalons de pana, bigotis, mitges tupides. Aquest és l’úniforme de la nostra parella protagonista, el Carles i la Judith, del barri de Gràcia de Barcelona. Perquè una cosa és que t’agradi el vintage i una altra molt diferent és vestir calces amb faixa de color marró quan tens 24 anys.

Reportatge: de patrulla amb la Policia Local de Cerdanyola

Els reporters de benegre.cat hem realitzat el seguiment d’un dia de feina d’una patrulla de la Policia Local de Cerdanyola del Vallès. Al cinturó roig sempre hi ha ensurts, però poc pensàvem que ens els trobaríem a dins el vehicle. Dos policies, una cançó russa. Símbol d’una amistat curtida a base de llargues hores perseguint malfactors. Moviments rítmics de la pelvis i fel·lacions a fruites. El que sempre hem esperat d’un cos públic al servei i protecció del ciutadà.

Reportatge: de festa amb quatre amigues

En aquesta ocasió, el nostre equip d’investigació s’endinsa en la nit barcelonina de la mà d’un grup de quatre dones de vint-i-pico. Són joves alliberades amb ganes de festa i disposades a caminar incòmodes tota la nit per lluïr unes sabates maques. “A finals de setembre és el millor moment per sortir de marxa, amb la nova edició del Pro i el Fifa 13 només surten de casa els tius que valen la pena. És una selecció natural”. La nit promet.