El gener de 1938 treballava a la Clínica naixement a la Clínica San Rafael de Roma. El president Companys m’havia facilitat documentació falsa perquè espiés els republicans que havien fugit a la capital italiana per evitar la guerra civil. Vaig arribar a Roma, el juliol del 1937, com a refugiat i un contacte de la milícia feixista de Mussolini va trobar-me feina com a infermer. Ara fa 75 anys, però recordo perfectament que tenia guàrdia el 5 de gener –la vigília de Reis, quan el doctor Severino Antinori va avisar-me que preparés la sala de parts.
Un naixement reial a Roma, per Enric Marco
La Marató de TV3, per Enric Marco
L’estiu del 1992, en plena efervescència olímpica, vaig idear un projecte que vaig pensar serviria per lligar la societat i Televisió de Catalunya, TV3, la nostra. Assegut al sofà de casa veient com l’Epi portava la torxa olímpica i en Rebollo encenia el pebeter llançant la fletxa vaig veure, un cop més la llum. Els anys de reclusió a Flossenbürg van aguditzar-me l’enginy i la capacitat de marcar objectius de supervivència a llarg termini.
L’atac a Pearl Harbor, per Enric Marco
El febrer del 1941, quan portava dos mesos al camp de Flosenbürg, va venir a buscar-me el mateix comandant Karl Künstler va venir a buscar-me perquè li havien dit que un presoner català dominava l’art de la construcció vaixells amb llumins. El jerarca nazi va explicar-me que si estava disposats a col·laborar amb les Potències de l’Eix podia aconseguir la llibertat. Vaig negar-m’hi, però 69 dies de tortura van fer-me canviar d’idea.
Detingut per “La Torna”
El 2 de desembre del 1977 vaig ser detingut, empresonat, torturat i sotmès a un consell de guerra per un delicte d’injúries a l’exèrcit. Ara fa 35 anys, treballava com a escriptor d’obres de teatre i dirigia la companyia Els Joglars. La detenció es va produir dos dies després d’estrenar l’obra “La torna”; una peça que no va agradar a l’exèrcit d’un estat que encara es regia per les lleis franquistes.
Els fets del Cu-Cut, per Enric Marco
El 25 de novembre del 1905 treballava com a periodista al setmanari satíric ¡Cu-Cut¡ quan una colla de militars van assaltar i destrossar la redacció. Sovint, així ho vaig comprovar a Flossenbürg, una espurna desencadena una onada de repressió, però la l’odi fa anys que rossega per dins els radicals. L’exèrcit espanyol era un dels blancs preferits de la revista perquè veiem els militars com un colpistes, com una institució anacrònica i inoperant que només actuava com el braç executor del govern espanyol contra Catalunya.
Com vaig crear l’Exèrcit Zapatista, per Enric Marco
El 17 de novembre del 1983 vaig encapçalar la fundació de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional a la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapes. Tot va començar el 1962 quan vaig viatjar a Mèxic per ajudar el meu amic Pere Calders a preparar el seu retorn a Catalunya. Les desigualtats socials que vaig veure al país van fer que decidís quedar-m’hi, sobretot després d’haver entrat en contacte amb les comunitats indígenes.
Com vaig fer caure el Mur de Berlín, per Enric Marco
La tarda del 9 de novembre del 1989 com a portaveu del Partit Socialista Alemany vaig rebre una nota dEgon Krenz, líder del Consell dEstat de la República Democràtica dAlemanya (RDA) la meva pàtria des del 1949, i vaig anar a la conferència de premsa per explicar els acords de govern. La meva tasca era fer saber que tot i l’onada de refugiats que marxaven cap l’oest la RDA es mantindria ferma en la defensa de l’estat socialista. Però, en aquell moment vaig decidir ser valent actuar de manera decisiva.
Obama, primer president negre dels EUA, per Enric Marco
El 4 de novembre del 2008 vaig complir un somni en veure l’amic Barack Obama guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units d’Amèrica esdevenint així el primer president negre del país. Tot havia començat l’abril del 1945, a Flossenbürg, quan vaig prometre’m que la defensa dels drets civils dels negres als Estats Units seria la meva causa. Stanley Dunham, soldat negre de la 93 divisió d’infanteria va ser la primera persona en abraçar-me el dia de l’alliberament.
Com vaig fundar “El Periódico de Catalunya”, per Enric Marco
El 26 d’octubre del 1978, ara fa 34 anys, va néixer “El Periódico de Catalunya”, el diari que vaig encarregar-me de fundar amb l’Antonio Asensio Pizarro. La primavera d’aquell any vaig anar a buscar el meu amic Antonio per convèncer-lo que havíem d’editar un nou diari. El principal objectiu era que deixessin d’haver 12+1 capçaleres, però sabia que aquest argument era poc seductor i li vaig dir: “Antonio, hem de fer un diari catalanista en castellà i adreçat als progressistes”.
Himmler a Catalunya, per Enric Marco
El 23 d’octubre del 1940 estava treballant a l’abadia de Montserrat com a encarregat a les cel·les per a pelegrins quan va venir a buscar-me l’aleshores abat Antoni Maria Marcet per demanar-me un favor molt important. Segons va explicar-me l’abat, aquell matí havien d’acceptar la visita d’Heinrich Himmler, el comandant en cap de les SS, que havia arribat a Barcelona de visita oficial. L’abat va donar-me un paquet i va demanar-me que l’anés a amagar a la muntanya sagrada.