Un naixement reial a Roma, per Enric Marco

El gener de 1938 treballava a la Clínica naixement a la Clínica San Rafael de Roma. El president Companys m’havia facilitat documentació falsa perquè espiés els republicans que havien fugit a la capital italiana per evitar la guerra civil. Vaig arribar a Roma, el juliol del 1937, com a refugiat i un contacte de la milícia feixista de Mussolini va trobar-me feina com a infermer. Ara fa 75 anys, però recordo perfectament que tenia guàrdia el 5 de gener –la vigília de Reis, quan el doctor Severino Antinori va avisar-me que preparés la sala de parts.

El doctor va alertar-me que el part seria complicat perquè el futur nou nat era fill d’un candidat a rei i nét d’un rei exiliat a la capital italiana. Recordo que el naixement va ser complicat perquè van voler-hi assistir tota la família. Unes 1.300 persones van reunir-se al quiròfan per presenciar la transició entre el ventre matern i la llum romana del nou nat. El doctor Antinori, pare de l’actual metge que té el mateix nom, va guiar el procés amb una excepcional combinació de generositat i fermesa.

Recordo, i se m’omplen els ulls de llàgrimes, que en treure el cap el pare i tota la família van començar a cridar perquè els va semblar que era un nen i que ha tenien hereu. Aleshores, el doctor va girar-se i va dir-los: “és per a mi, un motiu d’orgull i satisfacció anunciar-los que el nadó neix trempat i que li costarà acabar de sortir”.

Davant l’enrenou que es vivia al quiròfan, el nen, en un instint reflex davant els crits va intentar retrocedir, però no va poder i jo vaig alertar el doctor que li agafés ràpid el coll o es produiria l’anomenat efecte Dumbo. Una disfunció a les orelles que les deixa en forma de nansa o papallona perquè el nounat persisteix en l’intent de tornar al ventre matern.

L’endemà, el dia de Reis del 1938, va començar el meu calvari. Mentre el nounat rebia regals, el pare i l’avi van denunciar-me de mala praxis i de no haver fet res per evitar les orelles de pàmpol del nadó. Els vaig fer saber que havia pensat que així mai li cauria la corona reial, però la policia feixista italiana va detenir-me i van enviar-me a la presó on vaig estar-m’hi tres anys, fins que Mussolini va decidir que m’enviessin a Flossenbürg. A partir d’aquí ja coneixeu la meva història i la del nadó.

Enric Marco