Emprenedors: “sóc l’Espanta-sogres i faré que el teu Cap d’Any sigui inoblidable”

Entro al despatx de ‘Mother-in-law-pranks SCP’, buscant al Josep Masrull. Som en un polígon de Cerdanyola i  la recepció és buida; torço per un passadís i res; començo a pujar unes escales i del no-res surt una espècie de dimoni amb cabells de colors fent “UAAAAAAH”. Tres segons després començo a recuperar-me de l’espant, amb el cor picant les costelles des de dins com si volgués rebentar-les.

Emprenedors: “Ensinistro tertulians perquè vagin directes a la jugular”

En Jordi Pedra és un apassionat de la discussió: “Sòcrates pregonava la maièutica. Jo també, però en versió hardcore. Més passió, més bronca, més sang… Sòcrates era un nenaza”. Fa 5 anys, en Jordi va muntar la primera escola de tertulians, a Mollet, vora la dels Mossos: “Alguns vénen destrossats i necessiten una mena de desfibrilador intel·lectual, alguna cosa que els espavili. Els tanco en una habitació 20 minuts amb Pilar Rahola i surten com nous”. No sap de què discuteixen, però creu que la expolítica “és la millor en seu gènere. Sigui quin sigui”.

Emprenedors: “Ningú creia en la meva start-up de pelador de gambes”

Quan Oriol Marroniu era un nen, sortia a feinejar amb la barcassa del seu avi a Palamós: “Segurament allà va néixer la meva passió per les gambes. No pescàvem mai res, però l’avi duia un fogonet i una caixa de Pescanova. Ho feia així d’amagat perquè tenia àcid húric”. Ara dirigeix ‘El Pelador SCP’, un negoci que va iniciar el 2007 i que ja ha obert delegació a Estats Units creant la ‘USA Prawn Enterprise’, amb 55 treballadors.

Emprenedors: “Fingeixo la meva mort perquè a tu et donin feina”

L’emprenedor Marcel Guifré em rep al seu luxós despatx del carrer Tuset de Barcelona. Està assegut davant d’una taula caoba amb fulls i un petjapapers fet amb la calavera d’un mico. Sense girar-se diu “és el cap d’un bonobo. Els bonobos no paren de follar saps? Tot el dia. M’agrada tenir-lo aquí. Sempre que el miro me l’imagino somrient i penso… Marcel, tu podries ser un bonobo”. Guifré s’aixeca, em dóna una ampolleta d’aigua, demana què vull saber i es repenja al vidre, mirant per la finestra. Què vull saber? Com un home de 32 anys amb l’ESO treta a CCC ha aixecat en plena crisi un empori que ha cridat l’atenció de les principals multinacionals?