Reportatge: de Festa Major a Moià

La redacció de benegre.cat decideix anar-se’n a Moià (el Bages) a passar el 15 d’Agost, la jornada oficial de Festa Major a 10 de cada 8 pobles de Catalunya. La capital del Moianès és el poble natal de Rafael de Casanova i el municipi més endeutat del país, tot i que no hi veiem cap relació. La seva Festa Major és un exemple clar de la tradicional festassa catalana; el cercavila de gegants i capgrossos, els quillos de poble als autoxocs, els firaires, els focs artificials de crisi i les tajes populars. No us perdeu el nou reportatge de benegre.cat.

El Xaimòbil de benegre.cat puja la C-59 seguint l’estel·la d’un autocar Sagalés de 8 eixos que ens fa anar a 30km/h des de fa massa estona. Ens dirigim a Moià, una vil·la d’uns 4.000 habitants a mig camí entre Vic i Manresa. Forma part del Bages, però ells defensen amb la vida que són capital del Moianès i no arriscarem la nostra salut en contradir-los. Arribem al poble quan repiquen les 11 del matí al campanar i Moià es prepara per donar el tret de sortida a la seva Festa Major.

La Plaça de Sant Sebastià, davant l’Ajuntament s’omple de gom a gom per escoltar el pregó d’inici de celebracions. En aquesta ocasió, va a càrrec de Vicenç Padrós, cistellaire guanyador d’un récord Guiness absurd. Les personalitats públiques de Moià han perdut molt des que la vil·la va veure néixer Rafael de Casanova. L’accent ens impedeix entendre res del discurs i quan acaba la gentada es prepara per escoltar els petards d’inauguració de Festa Major. Aquest any, per la crisi només se’n tira un i tothom es queda esperant els següents, de manera que no hi ha ovació i la massa se sumeix en un silenci incòmode.

Dura poc, doncs aviat un graller comença a piular amb el seu instrument del dimoni que fa esclatar els vidres d’un restaurant abandonat que hi ha a la vora. Tres gegants amb les vestimentes descolorides per la força inevitable del temps surten de l’Ajuntament acompanyats d’un grapat de capgrossos, un d’ells un senyor amb el cap molt gros, i d’un home-orquestra. “La crisi econòmica fa estralls i hem d’estalviar” justifica incòmode, però molt digne, l’alcalde de la població, Dionís Guiteras.

Així comença el cercavila que ha de creuar Moià pel seu carrer principal, la Baixada del Mestre. La considerable inclinació del carrer fa entrebancar un dels gegants, que rodola uns metres emportant-se per davant una família. Però l’ambient és festiu, els moianesos són gent soferta i vol viure una festassa a l’altura de la seva història. Un dels personatges que més ens criden l’atenció de la comparsa és l’anomenat “pollo matapuces”, una mena de Tao Pai Pai armat amb un conill dissecat. Tres nens petits es posen a plorar desconsoladament quan se’ls hi apropa, espantats, a fer bromes. Hi ha tradicions de poble que són entranyables i altres que fan por, comentem entre nosaltres.

La travessa del poble acaba a la fira, als afores de Moià, a tocar del cementiri municipal. Una vintena d’atraccions formen la fira; el pop, les parades de tir, la de pescar aneguets, una paradeta de coses índies i el toro aquell de la cançó enganxadissa. Ens apropem al tren de la bruixa, on coneixem l’Óscar, una llegenda del col·lectiu dels firaires. Ens el trobem darrere l’atracció, bevent cervesa calenta i  morrejant-se amb una jove morena a la que es dirigeix com “hermana”. La proximitat del pàrquing de caravanes dels firaires ens fa recular i ens en anem al pop.

Passem la tarda apostant quant saltarà un dels braços de l’atracció, ja que molts vagons no funcionen i donen voltes sense botar. Un grapat de quillos ens mira de forma amenaçadora des dels autoxocs, el seu bastió habitual. Ens deixem hipnotitzar per l’agradable música màquina dels 90 que ens fa sagnar les orelles i enfilem el camí de tornada quan cau el vespre. Sopem en una excel·lent botifarrada popular a la Plaça de l’Església tot gaudint dels focs artificials, concretament, de dos coets que il·luminen les cares felices dels moianesos. A les 12 de la nit comença la Nit de Festa Major al Parc Municipal de Moià i ja hi ha ambienty d’èpica.

Arribem a l’explanada del Parc, molt bonic per cert, a quarts d’1 de la matinada, quan una banda local està començant el seu repertori de versions d’èxits pop-rock, tocades amb força traça. Tampoc importaria que fossin dolentes, doncs els moianesos mamen com si el món s’hagués d’acabar demà i sembla evident que ballarien qualsevol cosa. Pixapins dispersats segueixen el concert bevent gintònics vora els xiringuitos.

 Tot plegat, se’n va de les mans i quant surt el sol el panorama és desolador. Dues dotzenes d’incansables moianesos segueixen botant com si fos el concert de comiat de Sopa de Cabra, tot i que la banda ja fa estona que ha plegat i està recollint. Centenars de parelles s’amaguen als racons del Parc cremant els últims cartutxos de la nit, abans d’haver de fer el “camí de la vergonya fins a casa”, i hi ha grups de joves per tot arreu envoltats d’una espessa boira que sembla fum. Els redactors ens reagrupem i anem a dormir la mona al Xaimòbil. La nostra redactora està desapareguda, amb tota probabilitat estarà fent una entrevista en profunditat a algun moianès. Ja baixarà en autocar, si de cas.

Ha estat una gran experiència, una prova de que no hi ha crisi prou forta per fastiguejar una Festa Major si hi ha ganes. I aquí en tenen moltes, Moià… és molt Moià.

Comments

  1. no entiendo la mitad pero me encanta moia, y la conozco a través de Ramón forcada que siempre la esta nombrando,y recomendo el video que el pueblo ha hecho para sus fiestas,y ahora soy fans de moia de ramón forcada y de jlorenzo. és molt Moiá

  2. Qui ho ha escrit?

  3. Això que estigueu en contra de les tradicions catalanes, molt bé oi? Com que els vestits dels gegants descolorits? com que un gegant va caure rodolant? que feu gent? deixeu la tradició gegantera en pau, que no teniu ni idea de res.

    • Honestament, hem viscut moltes Festes Majors (i molts altres dies) a Moià i sentim un profund respecte per les seves tradicions, i les de la resta del país.

      Aquest reportatge és un acudit per lloar la seva empenta i conya malgrat tot! Ens disculpem encantats si hem ferit sensibilitats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s