Capítol IX: Els cardenals Condonni, Putani i Salvatore

La novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup arriba al seu equador. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

A Roma hi feia un dia molt rúfol. El soroll espaordidor del trànsit posava els pèls de punta a les pobres ànimes que no hi estaven avesades. Els nostres tres cardenals, seguint el més pur estil dels Borgia, estaven reunits malversant el temps en maquinacions diabòliques. Totes per treure quan calgués un profit i un reconeixement dels companys de la Cúria i del mateix Sum Pontífex i això últim, per als seus plans no tenia preu! S’havia d’aconseguir com fos! Volien arribar a la península Ibèrica per separat, amb molta discreció. El Cardenal Condonni hi aniria en tren. El cardenal Putani hi aniria en vaixell. I el Cardenal Salvatore -que era de Palermo- hi aniria en avió. El punt de trobada seria l’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Però abans  dormirien en diferents llocs. Les seves Eminències parlaven acaloradament:

– Sigueu discrets. Com més desapercebuts arribem al nostre destí, més possibilitats d’èxit tindrem. -va dir el Cardenal Salvatore.

– Per mi no cal que t’amoïnis, seré discret, -va dir el Cardenal Putani.

– Jo “fratelos”, -va dir el Cardenal Condonni-, quan arribi a la ciutat em quedaré a la meva cambra dormint, esperant la vostra trucada.

– És que tu ets el més manta dels tres! -Li va dir la Seva Eminència el Cardenal Salvatore.

– I tu Salvatore, què faràs?

– Jo amb tota discreció, demanaré hostatge al Monestir de Montserrat.

Tots dos el van mirar satisfets, Passarien completament desapercebuts.

– Els nostres amics de l’infern -va dir amb to convincent el Cardenal Condoni- deuen estar orgullosos, veient com seguim una tradició tan antiga practicada amb fal·lera per la família Borgia, oi Cardenal Salvatore?

– És cert, però estic convençut, que ara mateix, el papa Borgia deu estar repassant -des de les tenebres- els documents on hi ha els seus més fidels servidors.

El Cardenal Putani  s’escurà la gola i va reblar, amb veu profunda:

– Els assassini, tot per l’Església i pel Papa!  Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja!

Els tres es van posar drets, es van beure de cop el licor que hi havia a llurs gots i partiren cap al seu destí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s