Capítol VII: Es posa a votació

Nou capítol de L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, la novel·la de sàtira religiosa que cada cap de setmana publiquem a benegre.cat. En aquest VIIè capítol, l’Abadia decideix si acull les novícies del convent de Las Arrepentidas del Triste Aborto. Coneixeran els frarets les anhelades femelles? Si encara no llegeixes la nostra novel·la, recupera els capítols anteriors clicant aquest enllaç.

Sor Virtudes va gemegar. La lipotímia era una cosa, el cop que es va donar en caure estava mig previst i acceptat. Però amb els cops de garrot que li va donar l’ancià Fra Galderic, no hi contava pas. Va obrir els ulls. Es veié encerclada per una munió d’homes barbuts amb uns hàbits fets amb tela de sac -ella no els havia vist mai- amb sandàlies i amb una fortor a boc molt reconcentrada. Un udol va sortir de la seva gola.

– Aaaaauuuuuuuuu!!
Fra Galderic es va aixecar els seus hàbits i va arrencar a còrrer, ensenyant els seus venerables al mateix temps que xisclava.
– Hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!! Se’ns menjarà, se’ns menjarà a tots!
L’Abat Tomeu, va dir ràpidament a la “Reverenda Madre Superiora”.
– “Reverenda Madre”, siau benvinguda a L’Abadia de la Mare de Déu del Cup.
– “Quién sois vós? ¡Qué dolor siento en la cabeza! ¡Oh! ¡Todo mi cuerpo está magullado!”
– Sóc Fra Tomeu! L’Abat d’aquesta Abadia.
– “¡Gracias Dios mío! Qué me ha sucedido buen Abad?”
– Primer us portaré a una cel·la. ¡Fra Pierrot!
– “Oui mon Abat?”
– Agafeu un còdex i prepareu algun elixir per a aquesta pobra dona.
– Segà un plaeg, jo la posagué bona. -I Fra Pierrot va marxar tot content a preparar alguna formula magistral.
– Fra Bogamil, escoltau-me.
– Sí Fra Tomeu, bon Abat, maneu.
– Vós que sou manescal. I abans, en la vida mundana i de pecat, ferràveu els bous. Us veieu amb cor d’agafar en braços aquest tros de femella i portar-la a la cel·la que hi ha al costat de la meva?
– No ho dubteu pas mon Pare, us la hi portaré.
I agafant la “Reverenda Madre Superiora”, -que de fet no tocava ni quarts ni hores- talment com si fos una ploma, la va portar a la cel·la que li havia dit el Pare Abat. “Sor Virtudes” bramava i udolava emocionada i plena de joia.
“- Es el maravilloso Arcángel Gabriel, con su pelo rubio lleno de tirabuzones, que se me lleva al cielo. ¡Aaaaaaaauuuuu!”

[Read more…]

%d bloggers like this: