Capítol VIII: Breu història de l’Abat Prepuci

La novel·la que publiquem per fascicles, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, arriba al seu equador recuperant la història del fundador de la Santa casa, l’Abat Prepuci, explicada pel savi Fra Galderic sota la devota atenció de l’Abat Tomeu. Si encara no els coneixeu, ni tampoc als seus frarets, poseu-vos al dia i llegiu els capítols anteriors.

Quan l’Abat Tomeu es va llevar a les quatre de la matinada per fer, com cada jorn, les seves pregàries, va passejar pel claustre i es va aturar davant la tomba de l’Abat-Beat Prepuci, màrtir assassinat pels soldats de Napoleó el 1808. Sempre s’hi aturava, pensava en aquest assassinat tan esgarrifós i feia una pregària per l’anima del bon Abat. Llavors s’adonà horroritzat  que la làpida de la tomba de l’Abat brillava en tot el seu esplendor, però el bicentenari roser, les petúnies, les fúcsies, les margarides i els lliris -aquests últims símbols de la puresa- totes aquestes plantes eren ben mortes. Talment com si les haguessin ruixat amb un àcid! Però qui podia ser aquest criminal? Potser el diable? Terroritzat, va anar a buscar Fra Galderic, que, per l’edat, podia donar-li dades fefaents dels anys que tenia el roser. També volia informació de l’estat en que es va enterrar l’Abat Prepuci i com va ser la cerimònia de les seves exèquies. Feu dringar uns cascavells -doncs Fra Galderic era molt sord- al temps que udolava.
– Fra Galderic! Fra Galderic! On sou?
– La mare que us va parir! Ja em cago en tots els sants del calendari!
– Fra Galderic, sóc jo! L’Abat!
– Aaaaah! Mon Pare! Benvingut siau! “Alaluia!” Es que no hi veig gaire i sento molt poc! I s’agenollà per besar els dits bruts i pudents de l’Abat que li sortien pel calçat,
unes austeres sandàlies.
– Aixequeu-vos Fra Galderic, si us plau! I digau-me, què recordau vós de la història del Beat Prepuci, l’Abat màrtir? Què us van explicar els monjos més ancians de l’Abadia? Puig vull dir-vos, que els documents escrits de l’època gairebé ja els tinc llegits, però penso que vós teniu informació oral, i de primera mà!
– Hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!, Hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Sempre que hi penso em poso a plorar, puig vull anar amb ell al Paradís.
– No ho digau això Fra Galderic. Encara us queden molts anys de vida!
– Que sí! Que sí! Que vull anar amb ell al paradís i els tres beurem vi tota l’eternitat!
– Els tres? Què voleu dir? Seguem Fra Galderic. Farem una xerrada. Esperau, -i es va treure de dins els seus sants hàbits, una ampolla de vi “Gran Reserva de les Vinyes de   l’Abadia del Cup” del 77. Li va omplir un generós got i va dir-li-: “Us escolto amb tota atenció.”

[Read more…]

Les noces d’or del caçador, segons Enric Marco

Aquests dies recordo molt que fa 50 anys estava a Grècia, enviat pel Servei d’Intel·ligència exterior del Regne Unit de la Gran Bretanya, el famós MI6. A primers de maig del 1962 vaig arribar a Atenes en una missió d’espionatge davant el casament de Sofia de Grècia amb Joan Carles de Borbó, que es va celebrar el 14 de maig d’aquell 1962. Els britànics m’havien encarregat espiar el futur rei dels espanyols, des de feia tres anys, perquè sospitaven que col·laborava amb el Moviment per l’Alliberament de Botswana (MAB).

[Read more…]

%d bloggers like this: