L’equip d’arqueòlegs que Eudald Carbonell supervisa a les excavacions de Sant Martí de Ses Gaioles, a l’Anoia, ha anunciat el descobriment més important per a la cultura catalana des de les Homilies d’Organyà. La batejada “pedra rosetta de l’aranès” permetrà, finalment, entendre l’idioma d’aquesta comunitat pirinenca i establir comunicació amb les seves autoritats.
La comunitat aranesa no haurà de viure mai més a esquenes de la resta de Catalunya, després que Eudald Carbonell i el seu equip d’arqueòlegs hagi trobat la clau per desxifrar el seu idioma. Es tracta d’una llosa de pedra de més de 350kg de pes on hi ha esculpides i traduïdes al català les principals característiques lingüístiques del aranès, llengua que parlen unes 2.500 persones a la Vall d’Aran. La relíquia s’ha trobat en una excavació a Sant Martí de Ses Gaioles, on probablement hauria arribat després que “algun bandarra de fa mil anys se la emportés” segons ha explicat Carbonell.
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha qualificat la troballa de “descobriment històric” i ha avançat que “la pedra rosetta de l’aranès” s’exposarà al Museu de l’Eròtica de Barcelona després que els experts l’hagin analitzada. Mascarell confia que la fita permeti a la Generalitat establir ponts de comunicació amb els aranesos per “entendre qui són i d’on vénen”. Segons el titular de cultura, aquesta tasca era molt complicada ja que “no entenem ni un borrall i el Google Translate dóna error quan proves de traduïr-hi un text”.
Per la seva banda, el Síndic del Conselh Generau d’Aran, Carlos Barrera, ha emès un comunicat de premsa comentant la notícia, però a hores d’ara ningú ha estat capaç d’entendre’n el contingut. Caldrà esperar que els científics de l’IEC estudiïn minuciosament el comunicat per donar pistes a les autoritats catalanes sobre el seu sentit. Tot i la incertesa, fonts de la Generalitat han assegurat amb prudència que “esperen que els ciutadans de la Vall d’Aran també hagin rebut amb alegria aquesta notícia que els treurà de la fosca i permetrà als seus joves trobar parella més enllà de les seves fronteres”.
benegre.cat 
L’aranès és una llengua (occità) plenament reconeguda que mereix el nostre respecte. No imitem els espanyols tot fent-ne befa. Una abraçada a la nació occitana.
Al museu de l’eròtica?? com? que??? és com ficar una tanga al MNAC!
Com a broma m’ha agradat. No ho critico perquè soc el primer que defensa que ens podem riure absolutament de tot. Com a reflexió, demostra que els nacionalismes són tots iguals, tant fa que siguin espanyols com catalans, tots ridiculitzen a les altres nacionalitats incloses al seu territori, i no demostra més que ignorància. Aquests dies veiem a grans defensors de la independència de Catalunya, com Rahola o com B.Culla, ambdós han menyspreat la cultura occitana davant la catalana, i com ells molts. Anem bé…
sabètz aquerò de que non voi entá es auti sò que non voi entá jo, donques non ac demostratz bric.
Auem provat de traduïr eth tòn messatge a gencat e er arrevirador no n’e/non n’ei capabla! Er aguesta direccion anaue era notícia, que demoram non age otratjat as nòsti amics dera Val d’Aran. Salut!
És normal que no foncionés. Prova-ho amb: “Sabètz aquerò de “non voi entàs auti çò que non voi entà jo”, donques non ac demostratz bric”. Quan l’occità tingui més reconeixement, potser la gent començarà a saber-lo escriure correctament. De moment, la gran majoria dels occitans és analfabeta o almenys il.letrada en la seva pròpia llengua per culpa de la poca difusió d’aquesta i de la molt major exposició a d’altres llengües. Que va caler cambiar aquerò. Er occitan que s’amerita fòrça mès que çò que a ara.