Capítol IV: Un xef de cuina com a Montserrat

Seguim amb la publicació de “L’Abadia de la Mare de Déu del Cup”, la novel·la de benegre.cat. Avui toca el Capítol IV, però podeu clicar aquí per llegir-ne la resta.

A l’Abadia, les campanes del rellotge del segle XVIII, la maquinària del qual estava intacta, tocaren les cinc de la matinada. Els nostres frarets, pietosos ells, es van llevar i van decidir que novament calia complir amb el seu deure. Es flagel·laren tant com els passà pel nap. Després, esgotats, baixaren a l’església a fer les seves pregàries i anaren a repassar els ceps, com formiguetes ufanoses començaren tan feixuga feina. Esmorzar, no esmorzaven mai.

Fra Sever, era el frare cuiner, l’última adquisició de l’Abadia. Tenia cinquanta anys, i feia honor i glòria a la seva professió. Era calb, feia un metre seixanta-cinc d’alçada, i pesava cent vint quilos. Aquella santa humanitat havia estat en la vida pecaminosa xef de cuina d’un gran restaurant francès, que portava per nom “Le petit Follie”. No se sap encara què va passar, però tots els comensals, -eren cent vint festejant el triomf electoral del més gran partit de dretes del país-, de sobte a les postres, van tenir un mal de calça fulminant.

[Read more…]

Capítol III: La Mare de Déu del Cup

Vet aquí el tercer capítol de la novel·la “L’Abadia de la Mare de Déu del Cup”, que benegre.cat publica per fascicles cada dissabte. Si voleu recupera els anteriors, aquí teniu el Capítol I: L’Abadia i el segon lliurament, Capítol II: El naixement de l’Abat Tomeu.

– L’endemà d’haver arribat a l’Abadia, vaig anar a fer un vol a la recerca de les terres amb l’ajut d’un plànol que m’havia donat el Pare Abat. Vaig anar per un foravial. El dia era rúfol. Sentia uns sorolls espaordidors, eren els trons. També vaig sentir una remor diferent, molt intensa profunda, semblava no tenir fi, vaig seguir caminant i de sobte va aparèixer al meu davant un salt d’aigua espectacular. Aquella aigua la podríem redreçar cap a les nostres terres, moltes tornarien a ser fèrtils. Vaig albirar un penya-segat, vaig apropar-m’hi, però no em vaig adonar que davant meu mig tapada per les herbes hi havia una escletxa, era molt grossa. De sobte em vaig trobar rodolant pel cingle, avall i avall, donant-me cops per tot arreu. Pensava que ja havia arribat la meva hora i que l’àngel del judici final em cridaria amb la seva trompeta per formar part de l’exèrcit  celestial.
– Ooooooooooh! Mon Pare, us podíeu haver matat!
– Oooooooh! Podíeu haver quedat tetraplègic bon Abat!
– Sí frarets meus, però el Senyor vetllava per mi. Vaig anar a picar amb el cap una fusta i vaig perdre los sentits.
– Ooooooh! Quin dolooooooooor!
– Frarets, beguem una mica, em sembla que em trobo més eixerit.

[Read more…]

Hermínia respon #8 – La Setmana Santa

L’Hermínia Soler, d’Avinyonet de Puigventós, ens explica com viu la Setmana Santa… i els ensurts que li dóna la seva germana muda a les processons.

Capítol II: El naixement de l’Abat Tomeu – 1a part

L’Abadia de la Mare de Déu del Cup entra en el seu segon capítol, on el bon Abat Tomeu explica els seus orígens als seus benvolguts frarets. Encara no la llegeixes?

– Vaig néixer l’any de gràcia del 1931. En sortir del ventre de la meva santa mare, ja pesava sis quilos.
– Ooooooooh! Quin nin més gros i formós que vau ser, Pare Abat! Deuríeu semblar un nen Jesús! Que contenta que deuria estar la vostre mare en acabar d’infantar-vos!
– Frarets meus, a ma mare, la vaig rebentar en néixer jo.
– Verge de la Depuradora! Verge del Sant Reciclatge!
– Va morir esqueixada per la meva persona, el pecat de la carn que varen fer els meus pares el van pagar molt car, -va dir brandant la seva crossa abacial.

[Read more…]

Capítol I: L’Abadia – 1a part

A continuació podeu llegir l’inici del primer capítol de L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, novel·la satírica escrita per Caín Catuña que publiquem de forma exclusiva a benegre.cat. El proper dissabte, la segona part del primer capítol.

Era una Abadia amagada al bell mig d’una vall, encerclada pels frondosos boscos d’una comarca catalana. Comptada gent sabia que per aquelles contrades hi restaven encara uns quants frarets que tot cultivant les vinyes feien pregària, oració i sacrifici. Ora et labora era la màxima d’aquells sants barons. L’aigua regava en abundor aquelles sagrades terres. Sagrades perquè pertanyien a l’Abadia feia centenars d’anys, resistint el pas dels segles, dels moros i dels mals governs.

[Read more…]

L’Abadia de la Mare de Déu del Cup – Pròleg

Des d’avui i cada dissabte, a benegre.cat publicarem un fragment de la novel·la “L’Abadia de la Mare de Déu del Cup”, escrita per un foll, Caín Catuña. Una novel·la sobre les aventures d’una comunitat eclesiàstica que, de ben segur, us farà passar una bona estona. Sense més preàmbuls, podeu començar amb el Pròleg:

[Read more…]