Capítol VI: Las Arrepentidas del Triste Aborto

Nou capítol de L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, la novel·la de sàtira religiosa que cada cap de setmana publiquem a benegre.cat. En aquesta ocasió, la nostra estimada Abadia rep a Sor Virtudes de Las Arrepentidas del Triste Aborto. Per molts frarets, la primera vegada que han vist una femella. Si encara no llegeixes la nostra novel·la, recupera els capítols anteriors clicant aquest enllaç.

Mentre Sor Virtudes preparava la maleta, va pensar en la conversació que havia tingut amb el metge, el doctor Gustavo, feia just un mes enrere.
– “Doctor Gustavo.”
– “Dígame usted Reverenda Madre.”
– “Mis novicias se me están poniendo pochas estoy preocupada.”
– “Ahora mismo les echo un vistazo Reverenda.”

I els va fotre una ullada. I després de mirar-se-les bé, va arribar a la conclusió que tenien un fort estrès, i, a més, els trobava alguna cosa anormal. La solució fou ràpida, fora problemes.
– “Reverenda Madre, si quiere usted salvar a su cosecha, lléveselas a tierras catalanas. Concretamente a una Abadía, la que lleva por nombre L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, que no sé qué coño quiere decir. Durante nuestra cruzada de liberación nacional, robamos, quiero decir tomamos prestados, cinco toneles de roble de cinco mil litros cada uno! Dejando parte de nuestro botín a los perros catalanes. Yo ya les decía a mis camaradas ¡Dejaos de hostias! ¡Dejad los archivos y vamos a por todos los toneles! ¡Eso sí que no tiene precio! ¡¡¡Había dos toneles de roble de diez mil litros cada uno!!! Y allí se quedaron. Los habría fusilado a todos, y ¡esto que eran de mi bando! ¡Bergantes!”
– “Pero doctor Gustavo! ¡Esto es robar! ¡Aunque sean catalanes! Qué pillín es usted!”

[Read more…]

Capítol V: La pregunta del milió

Recupera els capítols anteriors de “L’Abadia de la Mare de Déu del Cup” clicant aquest enllaç.

– Vols fer-me alguna pregunta Fra Sever?

Fra Sever, s’escurà la gola i va deixar anar.
– Amb tota humilitat i sense mala intenció, i tenint en compte que vinc de fora de l’Abadia on el pecat regna, sí que us en voldria fer una, Pare Abat.
– Quina, fillet meu?
– Pare Abat, per què un ordre religiós com el vostre…
– Nostre, fillet meu, nostre.
– Perdoneu mon Pare. Per què un ordre religiós com el nostre no admet dones?
– Aaaaaaai! Fillet meu! El jovent sou atrevits. Ara mateix dono resposta a la teva pregunta. Estàs còmode?
– Sí, Pare.
– I vós, Fra Doroteu?
– Ja m’he assegut bé, Pare Abat.
– Doncs començo. Fra Doroteu, tindríeu la caritat de portar-me un parell o tres ampolles de vi?
– I tant mon Pare!
– Escolliu vós l’anyada.
– No us amoïneu, que m’hi miraré.

[Read more…]

Capítol IV: Un xef de cuina com a Montserrat

Seguim amb la publicació de “L’Abadia de la Mare de Déu del Cup”, la novel·la de benegre.cat. Avui toca el Capítol IV, però podeu clicar aquí per llegir-ne la resta.

A l’Abadia, les campanes del rellotge del segle XVIII, la maquinària del qual estava intacta, tocaren les cinc de la matinada. Els nostres frarets, pietosos ells, es van llevar i van decidir que novament calia complir amb el seu deure. Es flagel·laren tant com els passà pel nap. Després, esgotats, baixaren a l’església a fer les seves pregàries i anaren a repassar els ceps, com formiguetes ufanoses començaren tan feixuga feina. Esmorzar, no esmorzaven mai.

Fra Sever, era el frare cuiner, l’última adquisició de l’Abadia. Tenia cinquanta anys, i feia honor i glòria a la seva professió. Era calb, feia un metre seixanta-cinc d’alçada, i pesava cent vint quilos. Aquella santa humanitat havia estat en la vida pecaminosa xef de cuina d’un gran restaurant francès, que portava per nom “Le petit Follie”. No se sap encara què va passar, però tots els comensals, -eren cent vint festejant el triomf electoral del més gran partit de dretes del país-, de sobte a les postres, van tenir un mal de calça fulminant.

[Read more…]

Capítol III: La Mare de Déu del Cup

Vet aquí el tercer capítol de la novel·la “L’Abadia de la Mare de Déu del Cup”, que benegre.cat publica per fascicles cada dissabte. Si voleu recupera els anteriors, aquí teniu el Capítol I: L’Abadia i el segon lliurament, Capítol II: El naixement de l’Abat Tomeu.

– L’endemà d’haver arribat a l’Abadia, vaig anar a fer un vol a la recerca de les terres amb l’ajut d’un plànol que m’havia donat el Pare Abat. Vaig anar per un foravial. El dia era rúfol. Sentia uns sorolls espaordidors, eren els trons. També vaig sentir una remor diferent, molt intensa profunda, semblava no tenir fi, vaig seguir caminant i de sobte va aparèixer al meu davant un salt d’aigua espectacular. Aquella aigua la podríem redreçar cap a les nostres terres, moltes tornarien a ser fèrtils. Vaig albirar un penya-segat, vaig apropar-m’hi, però no em vaig adonar que davant meu mig tapada per les herbes hi havia una escletxa, era molt grossa. De sobte em vaig trobar rodolant pel cingle, avall i avall, donant-me cops per tot arreu. Pensava que ja havia arribat la meva hora i que l’àngel del judici final em cridaria amb la seva trompeta per formar part de l’exèrcit  celestial.
– Ooooooooooh! Mon Pare, us podíeu haver matat!
– Oooooooh! Podíeu haver quedat tetraplègic bon Abat!
– Sí frarets meus, però el Senyor vetllava per mi. Vaig anar a picar amb el cap una fusta i vaig perdre los sentits.
– Ooooooh! Quin dolooooooooor!
– Frarets, beguem una mica, em sembla que em trobo més eixerit.

[Read more…]

Capítol II: El naixement de l’Abat Tomeu – 2a part

Nou lliurament de la novel·la que publiquem a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Reprenem la història allà on la vam deixar, al “Capítol II: El naixement de l’Abat Tomeu – 1a part”:

L’Abat en persona els va omplir altre cop els gots a curull. I els va dir.
– Quan més desesperat estava se’m van aparèixer els àngels i em van portar en vol rasant fins a la mateixa porta de l’Abadia.
– OOOOOOOH! Al·leluia!
– Mare de Déu de la Depuradora! Quin prodigi!
– Tal com us ho dic frarets meus, -i begué un glop de vi saborejant-lo amb plaer. Fou acompanyat pels dos frares. S’havien buidat pràcticament les tres ampolles. El bon Pare Abat va continuar: – Vaig quedar plantat davant de la porta d’aquesta santa casa, era conscient que un cor d’àngels m’havia ajudat. No sabia pas què fer. Vaig fitar la porta a pleret, era la mateixa que hi ha ara. Centenars d’anys ha estat guardant zelosament l’entrada de l’Abadia, com un nuvi guarda la seva puresa, per ser posseït el vespre del seu Sant matrimoni per la femella assedegada!
– Aaaaaaaammeeeeeennnn. -respongué Fra Quim.
– Aaaaaaaammeeeeeennnn -respongué Fra Tòfol.

[Read more…]

Capítol II: El naixement de l’Abat Tomeu – 1a part

L’Abadia de la Mare de Déu del Cup entra en el seu segon capítol, on el bon Abat Tomeu explica els seus orígens als seus benvolguts frarets. Encara no la llegeixes?

– Vaig néixer l’any de gràcia del 1931. En sortir del ventre de la meva santa mare, ja pesava sis quilos.
– Ooooooooh! Quin nin més gros i formós que vau ser, Pare Abat! Deuríeu semblar un nen Jesús! Que contenta que deuria estar la vostre mare en acabar d’infantar-vos!
– Frarets meus, a ma mare, la vaig rebentar en néixer jo.
– Verge de la Depuradora! Verge del Sant Reciclatge!
– Va morir esqueixada per la meva persona, el pecat de la carn que varen fer els meus pares el van pagar molt car, -va dir brandant la seva crossa abacial.

[Read more…]

Capítol I: L’Abadia – 2a part

Seguim la història de l’Abat Tomeu a L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, novel·la que benegre.cat publica per fascicles, en exclusiva. Avui, la segona part del primer capítol.

El beure, el Pare Abat ho tenia molt clar. Així com generalment era força sever amb el menjar, el beure era una sagrada obligació. Va jurar a l’anterior Abat en el llit de mort, millorar sempre el vi de l’Abadia. El menjar era una necessitat sagrada, sens dubte. Tal com estava muntat el món, Europa, EUA i la Gran Bretanya, emmetzinarien mig món amb la carn plena d’hormones. Les vaques boges, les gallines pudentes i que no ponen ous, els galls que ja no carden i no canten. Les verdures i fruites transgèniques que no tenen gust de res. Els arbres fruiters que no fan fruit, o que fan uns híbrids que et deixen completament descol·locat.
– I l’oli fillets meus, l’oli!, -udolava l’Abat-. L’oli carregat de cancerígens! I la llet, em cago’m la llet que els va fer! Això es un clar senyal que s’apropa la fi del món. En anar a dormir, us llegiré a tots l’Apocalipsi, frarets meus!!!
– Noooo! Noooooo! Pare Abat, que ho expliqueu tan bé que ens feu venir por!!! Després no podem dormir!  -s’exclamaven els pobres frarets.

[Read more…]

Capítol I: L’Abadia – 1a part

A continuació podeu llegir l’inici del primer capítol de L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, novel·la satírica escrita per Caín Catuña que publiquem de forma exclusiva a benegre.cat. El proper dissabte, la segona part del primer capítol.

Era una Abadia amagada al bell mig d’una vall, encerclada pels frondosos boscos d’una comarca catalana. Comptada gent sabia que per aquelles contrades hi restaven encara uns quants frarets que tot cultivant les vinyes feien pregària, oració i sacrifici. Ora et labora era la màxima d’aquells sants barons. L’aigua regava en abundor aquelles sagrades terres. Sagrades perquè pertanyien a l’Abadia feia centenars d’anys, resistint el pas dels segles, dels moros i dels mals governs.

[Read more…]

L’Abadia de la Mare de Déu del Cup – Pròleg

Des d’avui i cada dissabte, a benegre.cat publicarem un fragment de la novel·la “L’Abadia de la Mare de Déu del Cup”, escrita per un foll, Caín Catuña. Una novel·la sobre les aventures d’una comunitat eclesiàstica que, de ben segur, us farà passar una bona estona. Sense més preàmbuls, podeu començar amb el Pròleg:

[Read more…]