Capítol XVI: Desapareix la bota de vi del 1969 – 3a part

Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

– Aaaaaaaaaaagh! Miracle! Miracle! -bramava enfollit l’Abat Tomeu- I el cor d’àngels? El cor de Serafins on era?

– No hi era pas, mon Pare. Jo restava tant esglaiat… sort que porto sempre a les butxaques dels meus hàbits dues ampolles de vi “Gran Reserva de l’Abadia”. Me les he begut tot seguit, sense respir. Les meves carns han anat asserenant-se.

– Ben fet fill meu, el vi pres amb mesura ens dona pau tranquil·litat i ens fa l’ànima més pura. Què més?! Què més?!

– Aquests pobres ulls humans han vist a Sant Jordi en carn i ossos!

– Verge del Diví Part! Lleveu-me la vida!

[Read more…]

Capítol XVI: Desapareix la bota de vi del 1969 – 2a part

Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

Els demés frares seguien ufanosos amb les seves tasques, encara quedava molt per fer, doncs amb tot el que havia passat a l’Abadia les vinyes exigien unes atencions que no els hi havien pogut donar. Semblava talment com si elles els diguessin “Us estem esperant, que no veniu?”. Arribà la nit. Fra Bernardí tenia son, dormia, per tant les campanes restaven mudes. La pau i la tranquil·litat es va anar apoderant de tota la Comunitat. Que bé que dormien tots els frarets…! Pel voltant de les dues de la matinada, un fraret es va llevar molt sigilosament. De puntetes va sortir de la cel·la on tots els seus germans reposaven. Tot era fosc. Només alguna llàntia d’oli era encesa. La llum de la lluna il·luminava l’estança si algun núvol tenia la gentilesa de cedir-li el pas. El fraret es va arrapar a la paret del passadís. Va baixar l’escala de caragol sense fer cap soroll i, ben arrambat a la paret de pedra, va arribar als claustres. Es sentia el murmuri de l’aigua del llac quan queia esglaiada del brollador. Va travessar amb pas viu el recinte i va dirigir-se al… celler! Va passar gairebé una hora molt llarga. Es van sentir els gemecs de les frontisses de les portes del darrera de l’Abadia. El soroll de les ferradures d’una mula. Els grinyols i els gemecs de les rodes d’un carro. Tota aquesta fresa es barrejava amb el respirar de la bèstia que havia de fer un gran esforç per portar una pesada càrrega.

[Read more…]

Capítol XVI: Desapareix la bota de vi del 1969 – 1a part

Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

L’endemà, a les cinc de la matinada, tots els frares eren a la vinya, degut als últims esdeveniments anaven endarrerits de feina i calia posar-si de valent. L’únic fraret que no treballava el camp era Fra Bernardí, el nou campaner. No hi havia manera de fer-lo baixar del campanar. Estava enfollit amb el seu nou càrrec. “L’Abat Tomeu m’ha dit que tinc el pòndol del campanar fins que el Senyor em cridi”, els hi deia als frares que s’acostaven per fer-lo baixar mentre els hi llançava una pluja de rocs. Havia pujat amb previsió, un munt de queviures, podia aguantar un llarg setge. Tocava totes les melodies. Era un erudit en el art de tocar les campanes. Els seus germans de Comunitat es deien:

– Es veu que allà en el món del pecat tenen una cosa que es diu “fil musical”. Et posen música tot lo dia, però has de pagar cada més un grapat de centimets. I guaita, naltros tenim la música en directe i no ens costa ni cinc. A més, Fra Bernardí afina molt amb les campanes.

[Read more…]