Capítol X: L’Abat Tomeu i la “Reverenda Madre Superiora” – 2a part

 

La novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, arriba al seu desè episodi. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

Sor Virtudes es va posar uns altres hàbits per cobrir la seva nuesa i va anar a buscar a Fra Pierrot, sabia que era el curandero dels frares. Era imprescindible que l’Abat es recuperés. Va córrer pels passadissos de l’Abadia cercant les cel·les dels frares, es va anar guiant pels roncs, al final trobà la cel·la comunitària. Va empènyer la porta i els va trobar. Jeien tots al terra d’una sala immensament llarga, humida, bruta i ennegrida, de parets de pedra molt freda, talment semblava una cor de porcs, quina fortor feien!

[Read more…]

Capítol X: L’Abat Tomeu i la “Reverenda Madre Superiora” – 1a part

La novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup arriba al seu desè episodi. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

L’Abat Tomeu sentia un nus a la gola pensant en el martiri i mort de l’Abat -i de moment- Beat Prepuci, i per collons futur Sant! Ja tenia el lloc pensat a l’església, per fer un altar i una escultura. El que no tenia tant clar, es què cony en faria del “Becario Torcuato”. Com a mínim es mereixia una menció en les històries de l’Abadia que faria imprimir. Faria imprimir unes estampetes i l’estamparia allà al paper, ben acolorit. Parlaria amb Fra Doroteu, que era l’impressor i il·luminador dels llibres de l’Abadia. Després, faria el seguiment del roser de roses blanques que faria portar de la Blanca Subur. Fra Petúnia li havia dit que la vila era la flor de la puresa, i eixos rosers -amb pedigrí- només eixien en aquesta pura població de la costa catalana. Per cert, eren molt buscats.

[Read more…]

%d bloggers like this: