“Vaig trobar Floquet de Neu”, per Enric Marco

L’octubre del 1966 treballava com a representant d’una multinacional de cacau a Guinea Equatorial, i recordo que tenia un xofer que em portava a visitar les plantacions del país per poder seleccionar el millor cacau. El conductor es deia Benito Mañé, de fet és deia Juevu, i sempre anava acompanyat d’una escopeta per si ens atacaven els animals.  Ara fa 46 anys, una parella de goril·les va atacar el nostre vehicle i en Benito els va abatre, darrera seu va aparèixer el seu fill; un petit goril·la blanc.

[Read more…]

“60 anys fent de Dalí”, per Enric Marco

El 28 de setembre del 1974 vaig assistir a la inauguració del Teatre-Museu Dalí, construït sobre les restes de l’antic teatre de Figueres. Catorze anys després de l’inici de les meves gestions amb Ramon Guardiola, aleshores alcalde de la capital de l’Alt Empordà, vaig veure culminat el somni de tenir el centre surrealista més gran del món dedicat al meu mestre i deixeble. Ja fa 38 anys de la inauguració del Museu Dalí i encara se m’humitegen els ulls en recordar que el somni compartit amb l’artista es va fer realitat.

[Read more…]

La construcció del Camp Nou, per Enric Marco

El 24 de setembre del 1957, ara fa 55 anys, vaig assistir a la inauguració del nou estadi del FC Barcelona com a arquitecte col·laborador de Francesc Mitjans i Miró, que va ser el col·lega que es va encarregar de projectar l’obra i dirigir-la. Hores d’ara, encara recordo que en Mitjans es va oposar a la meva idea de dotar a l’estadi d’una aparença externa unificada creada a partir del mosaic.  Ara bé, la seva arquitectura, feta amb cura, és forta i vibrant com un clam.

[Read more…]

La primera Bressola, per Enric Marco

Aquests dies, recordo molt  l’estiu del 1976, quan vaig ajudar cinc joves mestres de la Catalunya Nord -en Miquel Mayol, la Maria Àngels Falqués, en Jordi Auvergne, l’Úrsula Ferrer i en Jordi Planes- a crear la primera escola en practicar la immersió lingüística en català en aquest territori. Després de l’alliberament de Flössenburg vaig fixar la meva residència a Perpinyà i vaig crear el Grup Cultural de la Joventut Catalana amb l’ajut d’en Pau Roure, amb l’objectiu de lluitar en defensa de la llengua i la cultura catalana.

[Read more…]

L’onze de setembre, per Enric Marco

L’onze de setembre és un diada que a casa es amaguem sota el llit. Un besavi meu, per qui porto el nom, el 1714 va defensar Barcelona al costat de Rafael Casanova, aleshores conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona. L’onze de setembre del 1973 estava treballant amb el president xilè Santiago Allende quan una part de l’exèrcit comandat per Augusto Pinochet va donar un cop d’estat. L’onze de setembre del 2001 prefereixo oblidar-lo perquè tenia una cita al restaurant Windows on the World de Nova York.

[Read more…]

La primera ascensió catalana a l’Everest, per Enric Marco

El 28 d’agost del 1985, al capdavant de la primera expedició catalana a l’Everest, vaig coronar el cim més alt de la terra. Ho vaig fer sense oxigen i vam ser els primers occidentals a arribar al capdamunt del cim del món, pel vessant nord. Una fita que sempre he considerat que és poc recordada a Catalunya i a Occident. Aquell fred 28 d’agost, l’Òscar Cadiach, en Carles Vallès i en Toni Sors van acompanyar-me, a banda de tres xerpes a qui vaig guiar per aconseguir ser els primers catalans que vam trepitjar el sostre del món.

[Read more…]

El cop d’estat contra Gorbatxov, per Enric Marco

El 18 d’agost és una data poc associada a cap esdeveniment històric a Catalunya, però és el dia que una colla de dirigents comunistes, el 1991, van intentar donar un cop d’estat a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Aquests ximples van posar sota arrest domiciliari a l’aleshores president Mikhaïl Gorbatxov –que es trobava de vacances a Foros, a Crimea. El 18 d’agost del 1991 em trobava a Leningrad en una missió secreta encarregada pel president d’Espanya, en Felipe González, i el cop d’estat va fer-me viure una aventura apassionant.

[Read more…]

La detenció del president Companys, per Enric Marco

El 13 d’agost del 1940 estava treballant amb el president Companys a la casa on vivia a la ciutat bretona de La Baule, a la costa atlàntica de França, quan de dos homes vestits de civil i quatre amb uniforme de soldat alemany van entrar al domicili amb les metralletes a la mà.
Els soldats van apuntar al president i a mi mateix, ens van fer un registre persona i en comprovar que no portàvem res van començar a capgirar la casa. La tensió era brutal, el president i jo ens miràvem i, sense dir-nos res, sabíem que estàvem vivint un gir en la lluita per sobreviure.

[Read more…]

L’Estatut de Núria, per Enric Marco

El 2 d’agost el 1931, el poble de Catalunya va recolzar massivament l’Estatut d’Autonomia que havia liderat Macià des de la recuperació de la Generalitat. Un text sobiranista que havíem parit a Núria, en reclusió, un parell de mesos abans. El govern espanyol trigaria més d’un any en aplicar-lo i, quan per fi va arribar el moment, va durar quatre dies. Si és que no aprenem, no sé perquè ens entestem en anar fent Estatuts. Aquesta és la història de com vam escriure i lluitar el del 1932.

[Read more…]

Els Jocs Olímpics de Barcelona 92, per Enric Marco

El 25 de juliol del 1992 el peveter de l’Estadi Olímpc de Montjuïc es va encendre per  inaugurar els millors jocs de la història moderna. I no ho dic pas per haver estat l’arquer encarregat de llançar al cel de Barcelona la fletxa més famosa de tots els temps. Encara recordo com l’Epi em va apropar l’antorxa per ecendre-la. Respiració continguda al món… i com la vaig clavar. Aquesta és l’autèntica història dels Jocs Olímpics de Barcelona.

[Read more…]

%d bloggers like this: