Capítol XVI: Desapareix la bota de vi del 1969 – 1a part

Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

L’endemà, a les cinc de la matinada, tots els frares eren a la vinya, degut als últims esdeveniments anaven endarrerits de feina i calia posar-si de valent. L’únic fraret que no treballava el camp era Fra Bernardí, el nou campaner. No hi havia manera de fer-lo baixar del campanar. Estava enfollit amb el seu nou càrrec. “L’Abat Tomeu m’ha dit que tinc el pòndol del campanar fins que el Senyor em cridi”, els hi deia als frares que s’acostaven per fer-lo baixar mentre els hi llançava una pluja de rocs. Havia pujat amb previsió, un munt de queviures, podia aguantar un llarg setge. Tocava totes les melodies. Era un erudit en el art de tocar les campanes. Els seus germans de Comunitat es deien:

– Es veu que allà en el món del pecat tenen una cosa que es diu “fil musical”. Et posen música tot lo dia, però has de pagar cada més un grapat de centimets. I guaita, naltros tenim la música en directe i no ens costa ni cinc. A més, Fra Bernardí afina molt amb les campanes.

[Read more…]

Capítol XV: Les exèquies – 2a part

Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

El nen Jesús era a dins d‘un cup amb la seva Mare. L’increïble, el valor incalculable d’aquesta talla, era que sorprenentment era feta tota d’una peça!! Sense cap afegitó. La llegenda que era gravada a la fusta del cup. Malgrat el pas dels segles es conservava en molt bon estat. Es podia llegir perfectament. La Mare li deia al Fill.

“NO BEGUIS NEN”.

[Read more…]

Capítol XV: Les exèquies – 1a part

Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

De bon matí, quan els estels es ponen i la rosada ha deixat el seu mantell blanc, el sol surt novament un altre dia, per dir-nos a tots Déu vós guard! I així a la nostra Abadia, els frares es van aixecant, doncs es jorn de festa i alegria, l’ànima de l’Abat suplent Fra Dagobert, al Cel ja ha arribat! Fra Bonifaci, l’ara Abat suplent, amb un  grapat de frares, al campaner Fra Berenguer a recollir van. Va quedar oblidat  ja fa dos dies, allà al cim del campanar. És fred. Ja put. Ja es descompossa. Molt fàstic fa. La colla de frarets ja hi arriba. Guaita amb fàstic aquell cos. S’ha de colgar, ja!

[Read more…]

Capítol XIV: La butlla – 2a part

Estàs llegint un episodi de la novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

Una ovació esquinçà els murs de l’Abadia. Això feu que Fra Galderic sortís del seu amagatall per veure què passava. En assabentar-se’n feia uns grans salts d’alegria acompanyat d’unes fortes riallades.

– Demà farem els funerals per Fra Dagobert -va dir el Pare Abat.

– Aaaaaameeeeeeeeeen -respongueren els frarets amb gran solemnitat.

Tots els frarets van anar al refectori. Allà, Fra Sever el frare cuiner, havia preparat la taula. Feia quinze metres d’allargada, per tres metres d’amplada. A un cantó hi seien El Pare Abat Fra Tomeu i al seu costat l’Abat suplent, en aquest cas era Fra Bonifaci, frare molt competent i assenyat. En front hi seien tots els frares de la Comunitat. Fra Bonifaci pesava uns cent quaranta quilos. Feia un metre vuitanta d’alçada. Tenia seixanta anys, i una barba descomunal cobria la seva cara, era calb. I no fotia brot. Per aquesta última cosa que us he dit, l’Abat Tomeu va considerar-lo el suplent ideal.

[Read more…]

Capítol XIV: La butlla – 1a part

Estàs llegint un episodi de la novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

L’Abat Tomeu va anar a la seva cel·la per veure com el futur màrtir li havia deixat la cambra. Fra Gaugeric, era un fraret que aguantava totes les putades que li feia la Comunitat sense dir res. (“He pensat putades? -rumià l’Abat- volia pensar, totes les ordres”). Si seguia així, complia les ordres que se li donaven i no es tornava boig, veritablement seria un gran màrtir i un gran sant. I va entrar a la seva cel·la.Aaaaaaaagh! Lo diable s’ha cagat damunt la meva taula!! Frarets!! A mi!! Via fora! Via fora! Desperta ferro! A mi la Comunitat!

Deu o dotze frares entraren a l cel·la de l’Abat Tomeu que jeia a terra, una lipotímia l’havia deixat fora de combat. Al damunt de la taula hi havia una tifarada descomunal. Tots els frarets van exclamar.

– Oooooooh! Lo dimoni s’hi ha ben cagat!

[Read more…]

Capítol XIII: Retorna la tranquil·litat – 2a part

L’Abat Tomeu, va anar a llegir el breviari pels relaxants claustres. Fra Bogamil, Fra Petúnia i Fra Consol van entrar a la cel·la de l’Abat Tomeu. La fortor que feia allà dins era asfixiant. Tremolosos i amb molt de fàstic, varen estirar pels peus al difunt Abat suplent Fra Dagobert, un sant baró. Mentre l’estiraven per treure’l fora de la cel·la, la seva pobre testa coberta o més ben dit, encaixada pel perol d’aram de la cuina, que fins llavors havia servit per fer unes suculents sopes de farigola, anava rebotant per les fredes lloses del terra de l’Abadia sentint-se “Cloc! Cataclonc! Cloc! Cataclonc!”

Veritablement era esfereïdor, després de molts esforços aconseguiren fer-lo fora de la cel·la a on ja es podia respirar quelcom millor. Com que seguia fent una pudor molt reconcentrada, els tres frarets, per unanimitat, van decidir llançar-lo a la bassa més propera per rentar-lo una mica, doncs les seves santes robes i cos estaven amarades d’aigües negres.

[Read more…]

Capitol XIII: Retorna la tranquil·litat – 1a part

Estàs llegint un episodi de la novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

L’Abat Tomeu, ja recuperat, i la resta de frarets, quan acabaren de ballar tant noble dansa, veieren com la cobla de Serafins, tots ells amb els cabells rossos com fils d’or i plens de tirabuixons, agafaven els instruments i bategant furiosament les seves ales, s’enlairaven amunt! Amunt! Travessant els diferents sostres dels pisos de l’Abadia, fins sortir per la teulada del campanar. Aleshores les campanes es posaren a tocar totes soles mentre el cor de Serafins pujava espectacularment al cel. Els frares, caieren de genolls cantant l’himne del Barça, que per coses i casos estranys i increïbles es el millor himne que hi ha a tot lo món! Fra Berenguer el campaner, va seguir fent voleiar les campanes completament enfollit de joia, fins i tot va aconseguir -ell sol- fer revoltar la “grassa”. Eixa campana era la joia de l’Abadia, pesava sis tones, i des d’un 11 de setembre de feia ja 287 anys que no sonava. Fou una apoteosi, però això li costà ser víctima d’un infart. Lliurà la seva ànima al Senyor.

[Read more…]

Capítol XII: L’Exorcisme

La novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup arriba al seu desè episodi. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

L’Abat Dagobert, procedí a començar la cerimònia. Es va posar els ornaments negres. Va tornar a rebeneir l’aigua beneita del perol. Va agafar el llibre d’exorcismes i va buscar el capítol que posava “Instrucciones para expulsar al diablo.” Va agafar el descomunal salpasser i el va submergir set vegades en el perol ple fins dalt d’aigua beneita. Es va posar d’avant del presumpte posseït i el va ruixar generosament. Fra Tomeu, restava amb els ulls clucs, gairebé no respirava. L’exorcista -perquè ara l’Abat Dagobert era l’exorcista- tenia a un cantó una garrafa de cinc litres d’oli, especialment preparat per l’Extrema Unció dels moribunds. Fra Bogamil i Fra Pierrot, restaven esparverats amagats al darrera de la comuna de Fra Tomeu. Es deien entre ells completament terroritzats.

– Fra Pierrot!

– Digueu-me Fga Bogamil.

– Estic completament esglaiat, i vós?

– Jo penso que no sóc d’eixe món. M’he encomanat a la Chepegudeta pegque m’achude. Aquesta Vegge de Valéncia és molt podegosa. Tinc pog!

– Teniu, amorreu-vos a eixa ampolla de vi, sota els meus sants hàbits sempre en porto unes quantes.

– Oh! Megci! És incgeible! Malggat seg català, vós sou un bon fgague Fga Bogamil. A la Fgança no s’ho cgeuguien.

[Read more…]

Capítol XI: Sor Virtudes expulsada de l’Abadia

La novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, arriba al seu desè episodi. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

“La Reverenda Madre Superiora” del convent de clausura de Salamanca de l’orde de, “Las Arrepentidas del Triste Aborto“, agafada de cada braç per Fra Petúnia i Fra Consol, fou treta a empentes -malgrat ella, tot un tros de dona- els hi ensenyés generosament als dos frares els seus encants. No ni feren pas cas. Però el que sí la va molestar, va ser sentir com els dos frarets li deien.

– Marrana! A on hi hagi un bon salpasser, sempre el voldrem primer! -Li endegà Fra Petúnia.

– Visca l’Arc de Sant Martí! Cago’m la mare que et va parir! -Li va abocar Fra Consol fotent-li un cop de peu al trassero al temps que li llançava la maleta fora el portal.

[Read more…]

Capítol X: L’Abat Tomeu i la “Reverenda Madre Superiora” – 2a part

 

La novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, arriba al seu desè episodi. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

Sor Virtudes es va posar uns altres hàbits per cobrir la seva nuesa i va anar a buscar a Fra Pierrot, sabia que era el curandero dels frares. Era imprescindible que l’Abat es recuperés. Va córrer pels passadissos de l’Abadia cercant les cel·les dels frares, es va anar guiant pels roncs, al final trobà la cel·la comunitària. Va empènyer la porta i els va trobar. Jeien tots al terra d’una sala immensament llarga, humida, bruta i ennegrida, de parets de pedra molt freda, talment semblava una cor de porcs, quina fortor feien!

[Read more…]

%d bloggers like this: