La Marató de TV3, per Enric Marco

La Marató de TV3

L’estiu del 1992, en plena efervescència olímpica, vaig idear un projecte que vaig pensar serviria per lligar la societat i Televisió de Catalunya, TV3, la nostra. Assegut al sofà de casa veient com l’Epi portava la torxa olímpica i en Rebollo encenia el pebeter llançant la fletxa vaig veure, un cop més la llum. Els anys de reclusió a Flossenbürg van aguditzar-me l’enginy i la capacitat de marcar objectius de supervivència a llarg termini.

El setembre del 1992 vaig anar a veure el meu amic Francesc Escribano, responsable del departament de Nous Formats -que s’acabava de crear a TV3, i li vaig explicar que la Televisió de Catalunya havia de realitzar cada any una gala solidària per recaptar diners i destinar-los a la investigació i divulgació d’una malaltia o grup de malalties. Encara recordo com en Paco –els amics sempre li hem dit Paco a l’Escribano, es va aixecar i va abraçar-me. Tots dos sabíem que aquell projecte es convertiria en un referent social.

En Paco va fer-me cas i, cada any, el diumenge abans de Nadal es realitza la gala o telemarató per recaptar fons. Des del primer dia sabia que La Marató de TV3 seria un èxit perquè als catalans ens agrada molt la competició, aquella màxima d’a veure qui la té més llarga, la passió per mirar-nos el mèlic i dir que som els millors. Li vaig comentar a en Paco que havíem de moure fils perquè a Madrid també fessin una telemarató perquè això ens permetria competir i augmentar els nostres ingressos, a banda que la gala ens permetria dir que havíem de demanar diners per a la investigació perquè els pressupostos de l’estat en destinaven pocs.

Com vaig explicar-li una vegada al filòsof Josep Ferrater i Mora, la crítica també és un dels trets que caracteritza les formes de vida catalana. Tothom ha comprovat, des del 1992, que La Marató de TV3 és un triomf i per això se la crítica. I, estic convençut que si hagués fracassat també se’ns criticaria de manera destructiva. Totes aquestes reflexions li vaig fer a en Ferrater i Mora i ell les va recollir en el magnífic assaig “Les formes de vida catalana”, que fa poc ha reeditat Edicions 62.

Bé, si voleu fer un donatiu, endavant!

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s