Emprenedors: “Ningú creia en la meva start-up de pelador de gambes”

Quan Oriol Marroniu era un nen, sortia a feinejar amb la barcassa del seu avi a Palamós: “Segurament allà va néixer la meva passió per les gambes. No pescàvem mai res, però l’avi duia un fogonet i una caixa de Pescanova. Ho feia així d’amagat perquè tenia àcid húric”. Ara dirigeix ‘El Pelador SCP’, un negoci que va iniciar el 2007 i que ja ha obert delegació a Estats Units creant la ‘USA Prawn Enterprise’, amb 55 treballadors.

“La idea és ben senzilla”, explica Marroniu assegut en una taula de la carpa del Rei de la Gamba del Port Olímpic, “a la gent li agraden les gambes. Però a la gent no li agrada pelar les gambes. Parlo així de la gent com a concepte, com a abstracció, ja m’entens. Igual hi ha un sonat a l’Ametlla del Vallès que el que més li agrada del món és pelar gambes. Igual les pela, les llença i després es llepa els dits. Però saps què vull dir no?”. L’Oriol diu això i xucla el cap d’una gamba fins que els ulls entren dins la closca: “és el millor, tio. És com un xupito de mar. Saps? Amb fòsfor i tal. Subidón, subidón”.

L’Oriol es va adonar que a ningú li agrada pelar gambes amb els dits perquè és llefiscós però que, a més, poca gent té l’habilitat ninja per pelar gambes amb els coberts: “fins i tot persones que tenen el Tercer Dan pelant gambes amb coberts, es posen nervioses en fer-ho en públic, és un drama”. Per això ofereix un servei en què un treballador de la seva empresa pela gambes pels comensals, que no s’han d’embrutar els dits, sinó que només han de gaudir de l’explosió de sabor dins seu. La proposta ha tingut molta acceptació en restaurants d’alta categoria, però també en buffets lliures on molts avis patien autèntics atacs d’ansietat pelant gambes. “No hi veuen bé, les mans no són tan precises com voldrien… i clar. Es posen a pelar i es foten nerviosos perquè un altre iaio està menjant més gambes que ell. Creiem que els nostres peladors de gambes redueixen un 20% les possibilitats d’infart en un buffet lliure”.

Quan va crear l’start-up van ser molts els que es van riure de l’Oriol. “La meva mare, el meu pare, el quiosquer, el meu millor amic… Ara tots treballen per mi. I es pensen que tindran lot de Nadal però no. Compraré un lot per cadascun, se l’ensenyaré i després el cremaré. Els rics som així, excèntrics i venjatius”. Ara planeja l’ampliació del seu negoci a altres mariscos i crustacis. Des de l’escamarlà i el llamàntol al bou de mar o el percebe. “No ho sé. El que doni més problemes a la gent que va als restaurants. Potser el cranc, no?”, es pregunta aquest visionari. Mentrestant, ataca el seu tercer plat al Rei de la Gamba. Acumulant closques amb la mateixa avidesa amb què acumula beneficis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s