Com vaig crear l’Exèrcit Zapatista, per Enric Marco

El 17 de novembre del 1983 vaig encapçalar la fundació de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional a la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapes. Tot va començar el 1962 quan vaig viatjar a Mèxic per ajudar el meu amic Pere Calders a preparar el seu retorn a Catalunya. Les desigualtats socials que vaig veure al país van fer que decidís quedar-m’hi, sobretot després d’haver entrat en contacte amb les comunitats indígenes.

En Calders el coneixia de l’època d’El Be Negre, abans de la guerra civil, així com al seu cunyat, en Tisner. Les dues famílies van acollir-me i jo vaig començar a preparar-los els documents pel seu retorn a Catalunya. Els Calders van abandonar l’exili el 1962 i els Artís-Gener quatre anys més tard. Mentre els ajudava vaig entrar en contacte amb en Roger Bartra i amb els moviments estudiantils mexicans. Després de la matança de la plaça de les Tres Cultures vaig refugiar-me a la selva Lacandona.

Des del 1968 i fins el 1983 vam estar creant un xarxa d’escoles rurals amb en Rafael Sebastián Guillén Vicente, un company de lluita revolucionària que vaig conèixer a San Cristòbal de las Casas. Aleshores, el 17 de novembre del 1983 diversos grups crítics amb el govern mexicà van demanar-me que fos el líder de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN). Al principi vaig rebutjar l’oferta, però el record de Flossenbürg; la lluita per la supervivència i el lideratge dels deportats, van portar-me a acceptar l’oferta. Només vaig posar una condició; els guerrillers portaríem passamuntanyes perquè tots havíem de ser iguals i evitar protagonismes –una qüestió que sempre he defugit. 

Durant deu anys van estar formant l’exèrcit llibertari, organitzant-lo i elaborant un discurs polític. L’1 de gener del 1994 vam aprofitar l’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA) per donar-nos a conèixer a tot el món. La resta de la història ja la coneixeu; vam deixar la selva Lacandona, vam ocupar municipis de l’estat de Chiapes, vam fer públic un manifest sota la consigna “Basta ya, vam signar els Acords de San Andrés –que donaven autonomia als indígenes, vam portar a terme la Marxa sobre la ciutat de Mèxic… i aleshores jo vaig decidir tornar a Catalunya.  Ara, des de casa continuo treballant per la causa i soc el community manager dels zapatistes.

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s