Els Mossos desmantellen una planta de clonació de dependentes d’El Corte Inglés

Una operació conjunta dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la T.I.A. ha permès avui desguarnir una fàbrica de clonació de senyores que El Corte Inglés mantenia de forma clandestina a les terres de Lleida, “aprofitant l’anonimat de la regió”, segons apunten fonts policials. L’empresa hauria estalviat més de 20 milions d’euros clonant personal durant els últims deu anys. 13 detinguts han prestat declaració i han sortit amb llibertat amb càrrecs.

Si us sembla veure la mateixa dependenta a tots i cadascun dels racons de tots els establiments d’El Corte Inglés del món no és casualitat. Són clons. Aquesta era la hipòtesi principal de les forces de seguretat catalanes i espanyoles en una investigació que ha durat 3 anys i que ha culminat avui amb el desmantellament d’una fàbrica de clons a prop de Lleida. L’empresa hauria comprat la tecnologia “als americans” fa una dècada per estalviar fins a 20 milions d’euros empleant clons “d’una dependenta modèl·lica” a les seves botigues.

Fonts policials han revelat que “ens sobtaven les semblances. Totes les dependentes semblaven fetes amb el mateix patró i tenien comportaments calcats: o t’agobiaven des del minut 1 demanant si et podien ajudar o es feien invisible i havies de donar voltes mitja hora per trobar-ne una”. Els investigadors van estirar del fil fins a trobar una planta que produïa 1.500 dependentes clòniques a l’any per abastir els centres comercials, on també treballava personal humà “per despistar”.

El jutge que porta el cas ha decretat el secret de sumari, tot i que ha trascendit que el principal acusat hauria explicat que “ho reconec. Vaig veure Star Wars II: L’Atac dels clons i em vaig inspirar de cop. Com crear un exèrcit de dependentes per quatre duros? Comprant la tecnologia als americans i clonant-les”. Els ideòlegs de la trama es van inspirar en Rosario Díez, salamantina i originàriament empleada d’El Corte Inglés del carrer Serrano de Madrid: “Ho tenia tot; mitjana edat, cara de mara llet i tonet inquisitiu. I moltes ganes de parlar a la caixa mentre el client espera per pagar. És el que demanem al nostre personal: compromís”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s