Thiago Messi pronuncia les primeres paraules: “No m’agrada el futbol”

Què n’és d’estranya la societat en la que vivim. No només pels anuncis de perfums, que no els entén ningú. Sinó perquè és capaç, en un cap de setmana ple de teca esportiva, de fer rellevant el que per a molts podria ser del tot prescindible. Barça i Madrid segueixen a la seva, el Mundial de Fórmula 1 per fi està emocionant, la Lliga de waterpolo segueix a l’alça… Tot això, i els mitjans parlant del fill de Leo Messi. Benegre.cat no ha volgut ser menys i ha decidit anar més enllà amb la primera entrevista en exclusiva a la menuda criatura. Ens referim al fill, no pas al pare. 

BN: Pocs dies de vida i ja ets més famós que el Gangnam Style. Com ho veus això?

TM: Abans de començar, i parlant de famosos. On és en Martín Gala? Jo vull una entrevista de les seves, no pas la d’un txitxarel·lo com tu…

BN: No ha pogut venir, tenia classe d’acupuntura avançada per a gall d’indis.

TM: Una llàstima. M’hauria agradat elevar l’absurd a cotes inabastables per a l’ésser humà. Omplir-me la boca de vocables estèrils i opacs. Però m’hauré de conformar en complir l’expedient, ve-t’ho aquí…

BN: Veig que parles molt bé, per tenir només uns dies de vida.

TM: Què menys. M’hi he estat prop de nou mesos al ventre de ma mare i només feia que escoltar tonteries a l’exterior. Vaig pensar: “Thiago, fes alguna cosa per no ser així”. I vaig posar-me a llegir, a omplir-me de cultura. En aquest món s’ha d’estar preparat per a tot.

BN: Mira que et va costar néixer, eh… Se t’esperava ara fa dues setmanes i ens vas deixar a tots plantats.

TM: I més que m’hi hauria estat allà dins! Volia esperar a les eleccions del 25-N, per veure qui guanyava i tal. Depenent de qui hagués governat potser m’ho hauria pensat dues vegades abans de treure el cap.

BN: Ets més de Dora l’Exploradora o de Bob Esponja?

TM: Ni d’una cosa, ni tampoc de l’altra. No veig gaire la televisió. M’horroritza veure el que hi fan. Gandía Shore, La Voz, la dinovena edició de Tú sí que vales… Què és això? Per veure quelcom tan lamentable, abans segueixo en directe un partit de l’Espanyol.

BN: T’agrada el futbol?

TM: Gens ni mica. Però posats a patir davant un televisor, al menys que poguem riure una mica, no trobes?

BN: Com pot ser que, sent el fill de Leo Messi, no t’agradi el futbol?

TM: Mira, siguem sincers. A mi, això d’anar amb calça curta pel món, donar puntades de peu a una pilota, no saber vocalitzar, dutxar-me amb tants paios junts… Tot això no em va. No em mola. A més, no vull seguir les passes de Jordi Cruyff.

BN: Llavors què vols ser de gran?

TM: Primer, intentar ser més alt que el meu pare. Espero que ho pugui aconseguir. També tenir una mica més de discurs que no pas ell, encara que dubto que sigui difícil. I després, el temps dirà…

BN: Però, alguna vocació tindràs, no?

TM: Sí, sí. Alguna cosa em balla pel cap. M’agradaria tocar el clavicèmbal al Liceu, anar d’Erasmus a Kènia, viatjar per l’Antàrtida, redescobrir la penicil·lina, ser pagès, escriure un llibre, aprendre etrusc, repetir tercer de l’ESO… Vaja, viure la vida.

BN: I per on vols començar?

TM: Ara mateix, l’únic que sé és que tinc una mica de caca. Si em disculpes, ho matarem aquí. A més, m’ha entrat gana; aniré a buscar la meva mare…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s