Cloenda: L’Abadia de la Mare de Déu del Cup

Estàs a punt de llegir el darrer capítol de la novel·la original que hem publicat a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

El refectori era ple de frares. Només hi faltaven els desapareguts, els que havien mort i el que havia fet l’ascensió al Cel. Ah, i el sonat de campaner! Els demés hi eren tots. Fou un sopar excel·lent, per refer forces i per guarir velles ferides. El va presidir la imatge de la Mare de Déu del Cup i el Nen. Tots els frarets brindaren per ella. Els frarets parlaven de la nova collita i de les noves etiquetes de vi. Ja a les postres, l’Abat Tomeu digué uns mots a instàncies de la Comunitat.

– Frarets meus. Veig apropar la meva fi! Plagui a Déu, en ma vellesa, lliurar-vos l’Abadia en pau!

– NOOOO! NOOOOOO! No ens podeu deixar orfes! -bramulaven els frarets, entremig de forts plors.

– No sé el temps que viuré. Però el que sí vull dir-vos és que fent un repàs de la meva vida, no puc evitar el tenir una gran desplaença. Miro enrera i tinc un gran dolor que esquinça la meva pobre i corrompuda ànima. Vaig pecar i estic profundament repenedit pels meus actes. Demano perdò a Déu i Ell, que diuen és bondat infinita, no em perdona pas. Venen continuadament al meu magí les meves velles faltes. Tan de bo fos pols! A voltes sento un gran dolor i una gran tristor al veurem provat i abandonat pel Creador, al qui jo considero el meu Pare. Jo l’estimo com quan era un infant. Però Ell a mi no em correspon.

  “NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

El bon Abat Tomeu, prosseguí apassionadament.

– Quan albiro allà a la llunyania les altíssimes magistratures de l’Església i veig l’exemple que donen als seus fidels i als meus frarets, amb els seus actes, és quan em ve el defalliment. No vull més proves Senyor, vull el repòs etern!

– Bon Abat! M’heu trencat les entranyes! -bramà entremig de forts singlots l’Abat suplent Fra Bonifaci.

– Senyor, no demano res que no hagueu concedit a altres mortals. Enviau-me la germana mort. Jo l’espero amb ànsia! No he tingut infantesa. No he tingut joventut. Ja veieu la vellesa que tinc. El Sant Pare. Els Cardenals. El Nunci, i altres clergues, viuen enmig de riqueses i comoditats. Jo, els meus frarets i altres germans en Crist, no hem viscut mai confortablement. No hem sabut el que era tenir aigua calenta, calefacció, aire condicionat, matalàs, llit i altres coses que ajuden, sense ser pecat, a passar per aquesta vall de llàgrimes amb més serenor i amb més tranquil·litat corporal i espiritual. Per  això, frarets meus, vull morir! Vull ser pols! Vull el repòs etern! Aaaaaah! Aaaaaaaaah! Aaaaaaah!

Plorava amb gran desconsol el venerable ancià.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– Penso en la meva mare adoptiva i companya: la cabra que em va alletar i cuidar per després ser violada, assassinada i devorada en un àpat pantagruèlic per la soldadesca republicana catalana! Aaaaah! Aaaaaaaah!

– NOOOOOOOO! No ens deixeu Pare Abat! -Bramava enfollida tota la Comunitat.- Quan el cel llampega, són els flaixos dels àngels que us fotografien per immortalitzar-vos! Us estimem Pare Abat!

L’Abat suplent Fra Bonifaci insistí.

– Volem que porteu i per molts anys la Crossa Abacial i el pòndol d’aquesta Abadia!

Una ovació espaterrant recolzà les paraules de l’Abat suplent.

– D’acord fillets meus! D’acord! Si tant insistiu… Viuré! Així com les papallonetes volen i dipositen els seus ous a les fulles del roser i desprès neix una oruga, jo us dipositaré la meva experiència. Els frares més antics sabeu de pròpia veu, que la Verge i el Nen em van portar a l’Abadia volant per damunt dels singles. Jo aleshores havia d’aprendre moltes coses. Ara ja puc donar-vos els meus secrets.  Ara, ja  puc deixar que la  meva  ànima  surti del  meu  pobre  cos  corrupte  per anar allà dalt al cel, amb el meu cor  de Serafins i Querubins fins que nostre Senyor vulgui. Faré el que Ell mani. Buaaaaa!

Va començar a plorar el nostre bon Abat.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– NOOO! No volem que marxeu! Encara NOOOOO! Ens heu d’ensenyar moltes més coses! -udolava tota la Comunitat, dreta amb els seus gots a les mans plens a curull.

– Gràcies fills meus! Gràcies! Tan de bo us escolti el Senyor. Per mi no quedarà! En aquesta Santa Abadia m’hi trobo molt rebé! Tots heu viscut els esgarrifosos fets del Maligne!

-Síííííííííiíí!

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– Fra Ciril ha fet un treball de fusteria que és una artesania. En aquesta urna, Fra Bonifaci descobriu-la tingau la caritat, hi ha els excrements que el Maligne va deixar al damunt de la meva taula.

– Oooooooh!!

– I en aquestes tres urnes, descobriu-les si us plau, teniu els tres penis de Llucifer, Beelzebub i Satanàs! El d’aquest últim és el mes gros de tots! Qualsevulla núvia honrada fugiria esglaiada al veure la seva gegantina grandària!

– Hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! -Xisclava Fra Galderic el porter de l’Abadia, noranta anys a les seves espatlles.

– Se’ns menjarà! Se’ns menjarà!

– Que no cony! Que us ho diu lo Pare Abat! Sant Jordi, la tita li ha ben tallat!

Una ovació premià el rodoli del nostre bon Abat.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

El  nostre Abat, tot emocionat va dir:

– I ara bons frarets, ompliu els vostres gots amb aquest vi, “Verge del Cup Gran Reserva,” i bevem-lo tots a la salut del gloriós Abat Prepuci, que fou, amb el seu martiri, l’artífex del renaixement d’aquesta Abadia. Recordeu sempre el tracte que heu de donar a les vinyes. Seguiu sempre les meves ensenyances.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– En aquesta qüestió, ens hi juguem el rebost de la nostra sapiència. El nostre ser, el nostre tarannà. L’autenticitat, frarets meus, de la nostra fe! Els drets de tots els pobles. Que blancs o negres, sarraïns, españols, catalans, orientals o el que hi hagi per descobrir encara, vulguin ser fidels a la seva història. Tan de bo que tots puguin veure força vi sense cap mena de prohibició! Bevem doncs frarets! Ah! Sí! Preguem pel “Becario Torcuato”,  malgrat no saber què cony hi feia amb l’Abat Prepuci. Però si el nostre Beat li volia…  jo també. Rebeu, frarets, la meva benedicció.

– Ammmeeeeeeeeeeén!

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s