“La pau està molt sobrevalorada”

Jeremies Ferrando. 28 anys. Pontils (Conca de Baberà).
Una fotografia de color sèpia. Empalagosa. Molt Instagram. Hi surt Jaume Barberà. Sense pantalons i amb la cara rovellada. Una imatge certament singular. Resulta que ara també condueix el TramBesòs dels diumenges a primera hora. És l’estampa de la crisi. El periodista de moda fent hores extres per poder mantenir els seus. La humanitat ha perdut el control. Senderi is not found, que diria un informàtic. Benvinguts a la rebel·lió de les màquines. La febre pel joystick multiplicada per mil.

BN: Ja has canviat l’hora? Perquè tothom diu que a les sis ja és fosc.
JF: Encara no he pogut. He estat actualitzant el Windows 3.11 per jugar al Buscamines online.

BN: Vaja. Software caduc. Què en queda, del Vietnam d’ahir?
JF: Suposo que gairebé tot. La meva experiència em diu que els països no acostumen a canviar gaire en 24 hores.

BN: Ets corresponsal de guerra. Deus haver vist coses impactants.
JF: Recordo una nit a la Barceloneta. L’Alfons Arús va fer un sinpa en un restaurant mexicà. Va fugir de genolls, explicant acudits, mentre imitava Nuñito de la Calzada. Delinqüència exercida amb bon humor. Una d’aquelles lliçons que t’ensenya la vida.

BN: Núñez i Navarro. Realitat o ficció?
JF: Jo he vist grans edificis que porten el seu nom. I tots estan fets amb llambordins. Al soci no se’l pot enganyar.

BN: Què t’ha ensenyat, la guerra?
JF: Que t’has de comprar auriculars dels bons per poder veure la tele. El soroll de les bombes t’impedeix escoltar-la a un volum racional.

BN: Les immolacions –els atemptats suïcides– estan a l’ordre del dia. Què hi ha, de tot això?
JF: Són la part més fosca i cruel de qualsevol guerra. Realment empipadores. Sobretot, si es produeixen en cap de setmana. La població civil és una cosa, però els periodistes estrangers tenim dret a descansar.

BN: La mort en 3D. Quan?
JF: Està demostrat que els soldats que disparen amb armes que incorporen visors tridimensionals flipen fins a un 10% més que els altres. La guerra no pot donar l’esquena a la realitat del carrer. És evolucionar o morir. I mai millor dit. L’espectacularitat no està renyida amb el terrorisme indiscriminat.

BN: La violència està justificada?
JF: Només en casos excepcionals. Com ara una entrevista al Bestiari il·lustrat.

BN: Com es viu, des de dins, el desenllaç d’un conflicte bèl·lic?
JF: Amb molta pena. Sense guerra, els corresponsals ens quedem sense feina. La pau és una amenaça laboral. Està molt sobrevalorada.

BN: Creu Roja. Creu Gammada. On està, el matís?
JF: A les guerres no hi ha ni bons ni dolents. El millor que pots fer és portar-te bé amb tothom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s