Capítol XX: El combat final – 2a part

Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

La lletra de la cançó parlava de les virtuts de tan noble i valerosa raça catalana. Gent que defensa a la gent de fora i no defensa a la gent de casa. Gent ferma, despresa, amb collons i trempera. Acollidora de les ètnies que rebutgen els altres països de tot lo món descobert. Niu d’ONG’S i d’associacions de tota mena. El Maligne enfollit de ràbia es va llançar al damunt de la Comunitat de frares que fugiren xisclant. Però Sant Jordi, patró de Catalunya, estava a l’aguait de la fera i l’enforquillà amb sa temuda llança. I d’aquesta manera el posà als peus de la Mare de Déu del Cup. “NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!” Els frares, amb l’Abat al capdavant, tornaren a entrar a l’església i foren testimonis del bell prodigi. El Maligne, als peus de la Verge, udolava com un animal ferit de mort. Una llum enlluernadora sortí del voltant de la imatge de la Verge. Els frares, s’agenollaren tot pregant amb amor filial a la Mare de Déu.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

L’Abat Tomeu udolava.

– Ja em puc morir! Senyora, lleveu-me la vida! Jo ja ho he vist tot! -i es foté a plorar com un nadó.

Els Querubins es van posar a tocar “La Gran Marxa’’, de l’opera Aida, de Verdi. La Mare de Déu del Cup  mirà als frarets i parlà amb veu dolça.

– Fills meus, ja veieu com Sant Jordi el meu Cavaller, el més estimat, ha vingut en el vostre ajut. Abat Tomeu, seguiu sempre així, no canvieu pas, feu sempre el bé, com fins ara. Jo us estimo molt fills meus! Ara parlarà el meu fillet.

I el nen Jesús prengué la paraula, i amb una veu preciosa, perfectament modulada va dir a tots els presents.

– El vi que feu és el millor de TOT l’univers. Però Abat Tomeu, cal prendre’l amb mesura. Fills meus! Us estimo a tots! I ara us beneiré.

-“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

I el Nen Jesús els beneí, i els frares tots ploraren, i la Mare de Déu va somriure. Sant Jordi i Tramontana s’agenollaren i el Sant desenforquillà al Maligne. El nen Jesús  mirà Satanàs i li digué.

– Fora d’aquí per sempre més, Satanàs!

I el Maligne es feu fonedís. La llum que desprenia la Verge es va anar apagant. La imatge va tornar a restar com sempre. Sant Jordi va pujar a la sella del seu cavall. Va assenyalar amb la llança tota la Comunitat, va inclinar el cap i va desaparèixer galopant entremig dels núvols.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

Com a cloenda, el cor de Querubins va cantar “Sol solet” i altres cançons. L’Abat Tomeu es va posar d’empeus i bramà i plorà, tot això a la vegada. Va parlar embarbollant-se, doncs havia perdut el dentat a l’església, en els horrorosos fets del Maligne.

– Miracleee! Miracleeeee! Fraretz meuz això que ha zucceït avui aquí ez un miracleeeee! Em vull moriiiiir! Em vull moriiiiiir! Fra Doroteu! Vóz que zou il·luminador, uz mano que feu una làmina del que acaba de zucceir en eixa ezglézia, ez per la pozteritat! Fra Pur! Vóz que zou ezcriptor, feu-me un llibre amb la hiztoria d’eixoz fetz! Això ha de quedar ezcrit per a la pozteritat!

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– Digueu a Fra Bernardi, -seguí l’Abat Tomeu- que no toqui mez a zometent! Que ja n’hi a prou, collonz! Que baixi del campanar i vingui! Fillz meuz, crec que dezprèz d’aqueztz fetz miraculozoz cal fer penitència i oració.

I  de sobte, tota la Comunitat es va començar a flagel·lar. Es foteren d’hòsties fins que se’n cansaren. Quedaren molt esgotats i molt malmesos. Tots ells vessaven sang a curull per llurs nafres.

– Fra Ezpartac, voz que en la vida mundana ereu joier, feu un corona d’or per a la Verge i per a l’Infantó.

Feu una pausa i va respirar profundament unes quantes vegades, un cop més serè i recuperades les forces segui manant.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– I feu trez fundez de plata per cobrir elz trez peniz de loz maleitz Diablez. Elz peniz elz te Fra Ciril. Fra Obdul, vóz que en la vida de pecat erau boter, feu botez zenze parar. Ja uz pozare al corrent del perquè.

Aparegué Fra Bonifaci portant-li el dentat que li havia sortit disparat de la boca degut als crits que feia veient el combat de Sant Jordi amb Satanàs.

– Teniu Pare Abat, el vostre dentat era a terra a l’església, al costat dels fems del cavall de Sant Jordi.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– Que el Zenyor uz pagui la voztra caritat, Fra Bonifaci. -Digué al temps que es posava llur pròtesi.

– Fra Obdul, necessitem moltes botes pels vins de nova creació. Aguaiteu, “Vi de l’Infantó del Cup”, serà un vi molt agradable, destacaran les aromes florals i fruits vermellosos. “Vi dels Querubins de l’Abadia del Cup”, serà un vi simpàtic, destacaran les aromes de petits fruits del bosc, com les maduixes, les figues i un punt de farigola. “Vi del Cavaller Sant Jordi”, serà un vi amb passió, destacaran les intenses aromes de figues fresques en totes les seves varietats. “Vi del Gland del Maligne”, serà un vi fort potent i amb trempera, un garnatxa amb tòfona, el post-gust del qual serà llarg i saborós. Ideal per carns fortes i banquets de noces! Aquest vi tindrà 100 graus i denominació d’origen!

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– Oooooooh -bramaren tots els frarets que ja s’havien reunit fent una gran rotllana, al centre de la qual hi havia l’Abat Tomeu i Fra Obdul-. Del cel us han il·luminat! Amb els cèntims que farem venent aquests vins ens poden beatificar a tots! -va dir Fra Petúnia.

– Frarets, -digué el Pare Abat-,  la beatificació és una gestió molt lenta, costa molts segles d’aconseguir, moltes influències i molts diners!

Fra Petúnia va preguntar tot neguitós.

– I si enviéssim forces presents al Vaticà no ens ho concedirien?

No va obtenir resposta. Fra Bonifaci, l’anomenat Abat suplent, prengué la paraula.

– Veritablement Abad Tomeu, us dic a vós i a tota la Comunitat qu…

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– …que sou l’artífex… -cony de campanes!- l’artífex del nou caire que des d’aquest jorn pren la nostra Abadia. Restarem els millors vinaters d’aquest planeta gràcies a vós, mon Pare, i a la Mare de Déu del Cup.

  • Ben cert que us agraeixo els vostres elogis Fra Bonifaci. Però, jo, un pobre ancià, ja només espera que el Totpoderós el cridi per a restar amb Ell, la Verge i Sant Jordi, i mentrestant, esperar-vos a tots vosaltres fills meus, perquè hem vingau ben ràpid a fer companyonia.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– No tingueu pas pressa bon Abat! -udolaren els frarets tot esgarrifats.

– Cago’m tot! Que fa Fra Bernardí, que no l’heu avisat? Com és que encara toca  les  campanes? -preguntà l’Abat Tomeu tot enutjat.

– Diu que no es vol rendir -va respondre amb un fil de veu Fra Petúnia.

– Fra Petúnia, teniu llicència per entretenir-lo a la vostra manera, però que s’aturin les campanes! No puc més! La mare que lo va parir! Això sí, el proposaré per a Beat, hi posaré molt interès. Ell amb el toc del sometent, ha ajudat, i molt a salvar eixa Abadia!

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

– I ja per últim, frarets meus, ara mateix Fra Pierrot el nostre entranyable “curandero”, ens prepararà unes pocions magistrals per donar-nos forces, doncs us veig molt malmesos. No voldria pas que Fra Pancraç, que l’he anomenat avui sepulturer oficial de l’Abadia, us hagués de colgar al forat profund. “NANG! NANG! NANG! NANG!” Us faig una butlla signada per mi, el Pare Abat, i per l’Abat suplent Fra Bonifaci, per a que avui i demà pugueu fer descans, menjar carn i veure vi gran reserva a curull!

Una grandiosa ovació fou la cloenda a les paraules del bon Abat Tomeu, el qual ordenà immediatament a Fra Sever, el frare cuiner, que preparés l’àpat i que l’ajudes Fra Consol, el científic, i Fra Petúnia el jardiner fill pròdig que havia retornat a la seva autèntica llar, -car els dos s’avenien molt. “NANG! NANG! NANG! NANG!”

De res va servir que l’Abat Tomeu i l’Abat suplent fra Bonifaci anessin a veure in situ a Fra Bernardí, l’heroic i enfurismat campaner per a que deixés de tocar les campanes i baixés a fer l’àpat de germanor. Li van parlar a peu del campanar. Van udolar fins trencar-se les cordes vocals, perquè Fra Bernardí, des d’allà dalt deia, no els sentia. Varen cridar més i s’hi varen apropar més. L’efecte fou demolidor. Fra Bernardi, tot ell enfollit, els va començar a tirar rocs bramant:

– Sou els diables disfressats de frares! No em rendiré! Seguiré lluitant per l’Abadia! Visca la Mare de Déu del Cup!

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

Una pluja de rocs els hi caigué al damunt fent-los nafres que sagnaven en abundor. S’allunyaren del campanar, el bon Abat recolzant-se en la seva crossa abacial i Fra Bonifaci caminant a quatre grapes. Pogueren aixoplugar-se darrera d’un frondós roure.

– Fugim mon Pare, fugim! Talment sembla que està enfollit!

– Fra Bonifaci, suara pensava que Fra Bernardí és la millor adquisició que hem fet a l’Abadia -va dir l’Abat Tomeu amb el mocador a les mans, secant-se la sang que li davallava pel rostre. “NANG! NANG! NANG! NANG!”

– Per què ho dieu, mon Pare?

– Perquè si alguna vegada tornés, -i jo penso que no és pas possible- l’esperit Maligne, no caldria molestar a Sant Jordi, -que ara té molta feina amb els sarraïns- només hauríem d’avisar a Fra Bernardí, que té un parell de pebrots tant grossos com el nostre Sant Patró. Li compraré un cavall!

– I fareu bé, Pare Abat! Quanta veritat hi ha en els vostres mots! Sou el crissol de l’experiència, mon Pare!

I malgrat rajava sang tot ell com un vedell, s’agenollà i besà els dits bruts i pudents de la primera autoritat eclesiàstica de l’Abadia.

“NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s