Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.
La lletra de la cançó parlava de les virtuts de tan noble i valerosa raça catalana. Gent que defensa a la gent de fora i no defensa a la gent de casa. Gent ferma, despresa, amb collons i trempera. Acollidora de les ètnies que rebutgen els altres països de tot lo món descobert. Niu d’ONG’S i d’associacions de tota mena. El Maligne enfollit de ràbia es va llançar al damunt de la Comunitat de frares que fugiren xisclant. Però Sant Jordi, patró de Catalunya, estava a l’aguait de la fera i l’enforquillà amb sa temuda llança. I d’aquesta manera el posà als peus de la Mare de Déu del Cup. “NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG! NANG!” Els frares, amb l’Abat al capdavant, tornaren a entrar a l’església i foren testimonis del bell prodigi. El Maligne, als peus de la Verge, udolava com un animal ferit de mort. Una llum enlluernadora sortí del voltant de la imatge de la Verge. Els frares, s’agenollaren tot pregant amb amor filial a la Mare de Déu.
benegre.cat 