Com vaig fundar “El Periódico de Catalunya”, per Enric Marco

El 26 d’octubre del 1978, ara fa 34 anys, va néixer “El Periódico de Catalunya”, el diari que vaig encarregar-me de fundar amb l’Antonio Asensio Pizarro. La primavera d’aquell any vaig anar a buscar el meu amic Antonio per convèncer-lo que havíem d’editar un nou diari. El principal objectiu era que deixessin d’haver 12+1 capçaleres, però sabia que aquest argument era poc seductor i li vaig dir: “Antonio, hem de fer un diari catalanista en castellà i adreçat als progressistes”.

L’Antonio i jo vam anar a buscar un periodista amb capacitat de lideratge i vam elegir en Franco. La redacció la vam anar fornint amb professionals com Enrique Arias, Fernando Jáuregui, Juan Fermín Vílchez, José Luis Erviti, Julián Lago, José Luis Orosa, i un jove de 29 anys de Ripoll, en Ramon Miravitllas – que sovint s’escapava a comprar cotxes en miniatura. La redacció d’esports la liderava el gran Àlex Botines.

Tot va començar el 1941 quan a Flossenbürg vaig ser destinar a la impremta del camp de concentració. Treballar al taller gràfic va salvar-me la vida, i va fer que en tornar a Catalunya trobés feina al taller de fotocomposició i mecànica “Carmelo Asensio SA”. Des dels meus inicis en aquesta empresa, el 1959, vaig fer molt amistat amb el fill del propietari; l’Antonio Asensio. Una amistat que només la seva prematura mort el 2001 va trencar.

Aquesta amistat és la que va portar-me a persuadir l’Antonio per publicar un diari que no tingués res a veure amb la propaganda que jo havia llegit perquè l’imprimia al camp de Flössenburg. Un supervivent com jo i una persona amb una visió empresarial excepcional només podíem apostar per un nou concepte de diari. Durant mig any –abans de l’aparició del número 1 d’El Periódico, vaig estar en permanent contacte amb el Tinent Coronel Malyshev que comandava les tropes que van alliberar-nos. En Malyshey era periodista i treballava al Pravda i gràcies als seus consells vam editar un diari plural, un rotatiu allunyat d’articulistes amb carnet polìtic.

Vaig estar quatre anys al costat de l’Antonio Asensio i l’Antonio Franco i quan vaig veure que el diari estava consolidat vaig marxar perquè a mi mai m’ha agradat el protagonisme. Sempre he preferit ocupar un segon pla; una actitud que m’acompanya des que vaig entrar a Flossenbürg. Ara recordo que el 1982, l’Antonio va oferir-me dirigir el diari davant la marxa de Franco a un altre diari plural; El País. Però això ja us ho explicaré un altre dia.

Enric Marco

Visita la pàgina de Benegre.cat a Verkami! Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s