“El consum de marisc ens fa sentir importants”

Gustau Elías. 55 anys. Clariana de Cardener (Solsonès).
Es despertava de forma violenta i amb el front suat. Era un malson atronador. Dels que esborronen. Hi apareixia el cantant de l’Elèctrica Dharma treballant en una ferreteria. Anava amunt i avall, saxo en mà, dibuixant sinuoses giragonses entremig dels clients. Fent els seus particulars saltirons. Passejant la prominent cabellera entre les prestatgeries de tornavisos, xerracs i peus de rei. Urticària en moviment. La temuda venjança de les caixes d’eines contra el dret a dormir tranquil.

BN: A què es dedica, un empresari?
GE: És una vida portada a l’extrem. Molts networking breakfasts, força coworking lunchs i més d’un comeeting dinner. Fins i tot, algun happy meal de tant en tant.

BN: Entre tants àpats, hi ha lloc per als sentiments?
GE: És obvi. Encara que els empresaris estiguem per sobre de les persones del carrer –de les que es lleven d’hora per anar a treballar–, també necessitem cert afecte. El caliu d’una llar. Una abraçada sincera. Per això ens allotgem en hotels. Hotels amb senyores.

BN: Postman Pat. Dibuix animat o gurú de la missatgeria urgent?
GE: Els serveis postals de cada país han fet una tasca molt important en la integració de persones mentalment desvalgudes. Només cal veure el personal d’aquestes empreses per adonar-se de l’obra social que representen. Correos és la ONG dels ganduls.

BN: Tema llepar segells. Tot és possible? Per quan, el rei d’Espanya amb gust de vainilla i anous de macadàmia?
GE: El govern espanyol fa temps que treballa per endolcir la imatge de la casa reial. També en els segells. De moment, estan experimentant amb Jaime de Marichalar i la pols blanca de les ensaïmades. Un clàssic de la nit madrilenya.

BN: Israel. Palestina. És temps de menjar musclos al vapor, en ple conflicte armat?
GE: Hi ha decisions que són molt personals. El que no podem tolerar és que s’atempti contra els sentiments d’aquesta majoria silenciosa. El consum de marisc ens fa sentir importants. És la gran frontera intangible entre la Unió Europea i l’Orient Mitjà. No la deixem perdre.

BN: Espanta el lector. Suscita-li algun temor infundat.
GE: L’ús de l’ela geminada (l·l) està en perill. Necessitem més mortadel·la. Passar alguna fil·loxera. Inundar els col·legis d’al·lèriges i varicel·la. Tot plegat, molt il·lògic. Però amb altes dosis d’il·lusió.

BN: Saps on he deixat la funda de les ulleres?
GE: No.

BN: Vist així, t’han sorprès els resultats electorals a Galícia?
GE: El que m’ha sorprès és que s’hi facin eleccions. Allò és el xapapote de la democràcia. Caciquisme i bruixeria en estat pur.

BN: Adidas diu que res és impossible. Què t’ha quedat per fer?
GE: Volia ser serraller. Només per deixar adhesius de la meva empresa enganxats als timbres i a les bústies de la gent.

BN: Completa la frase. Si fossis d’esquerres…
GE: Em passaria tot el dia jugant al diàbolo per poder canviar el món.

Comments

  1. “Volia ser serraller. Només per deixar adhesius de la meva empresa enganxats als timbres i a les bústies de la gent”. Aquesta resposta m’ha fet plorar de riure.

  2. Molt gran, postman pat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s