Himmler a Catalunya, per Enric Marco

El 23 d’octubre del 1940 estava treballant a l’abadia de Montserrat com a encarregat a les cel·les per a pelegrins quan va venir a buscar-me l’aleshores abat Antoni Maria Marcet per demanar-me un favor molt important. Segons va explicar-me l’abat, aquell matí havien d’acceptar la visita d’Heinrich Himmler, el comandant en cap de les SS, que havia arribat a Barcelona de visita oficial. L’abat va donar-me un paquet i va demanar-me que l’anés a amagar a la muntanya sagrada.

L’abat va explicar-me que els màxims representants de la comunitat benedictina no rebrien el dirigent nazi per mostrar el rebuig al líder de la persecució que en aquells moments patia l’Església catòlica a Alemanya. L’abat va explicar-me que la meva actuació, en aquell moment, era clau per demostrar la resistència catalana. En un instants vaig agafar el mocador de farcells, vaig posar-hi el paquet, i vaig sortir muntanya amunt.

Mentre caminava anava pensant en la desfeta que patíem des de feia temps; feia vuit dies que el president Companys havia estat assassinat, feia divuit mesos que els militars espanyols havien guanyat la guerra i havien imposat una dictadura nacionalista, i un any de l’inici de la segona Guerra Mundial que havia portat a l’exèrcit nazi a dominar mitja Europa.

Vaig iniciar l’ascensió al Massís per dirigir-me a El Bruc on sabia que el meu amic Isidre Llucà m’acolliria a casa seva i em guardaria el secret d’on havia deixat el paquet que va donar-me l’abat. L’Isidre era una home de conviccions com ho va ser el seu besavi. Abans d’arribar a El Bruc vaig deixar el paquet en una amagatall que vaig fer a dins d’una cova.

En arribar a El Bruc, la història ja es coneix. Un parell d’agents secrets nazis van agafar-me, van segrestar-me, i van portar-me a un pis de Barcelona on vaig ser interrogat durant un dia. L’endemà, disfressat com a militar alemany i drogat vaig sortir en avió cap a Berlín on vaig ser torturat i en negar-me a confessar on es trobava el Sant Greal vaig ser enviat a Flössenburg. Ara, 72 anys després, puc confessar que que no descobriré l’amagatall fins que Catalunya esdevingui independent.

Enric Marco

[vimeo http://www.vimeo.com/50265088 w=580&h=300]

Visita la pàgina de Benegre.cat a Verkami! Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s