“Els meus ulls tenen la capacitat de veure els morts”

Maribel Padilla. 39 anys. La Riera de Gaià (Tarragonès).
Els bio-ritmes de les persones s’alteren. És el retorn del fred i la foscor. Mesos de núvols sinistres i fulles caducifòlies, en què fins i tot un Paladín a la tassa sembla bo. El vell truc de l’astuta castanyera. Diarrea còsmica per oblidar un estiu d’excessos i Paellador. S’acosta l’aplec del vinagre de Mòdena. Haurem d’untar un CD de La Salseta del Poble Sec en crema after-sun. Coses típiques de cada tardor. Perquè a El Corte Inglés potser ja és primavera. Però a les càries dels meus queixals encara no.

BN: Portes un xandall de tàctel molt lluent. Fas patxoca?
MP: Ja no. Ara faig macramé. Cada dimarts a la tarda, en un centre de desintoxicació per a divorciades.

BN: Què va fallar, en la teva relació?
MP: L’alcohol. Hauríem d’haver begut més per afrontar els nostres problemes d’una forma més banal. Quan estàs seré, discuteixes amb arguments racionals que poden ferir la sensibilitat de la parella. Unes copes de conyac a temps poden salvar qualsevol matrimoni abocat al fracàs.

BN: El conyac, les ronyoneres amb cremallera, el futbol femení. Tot està inventat?
MP: En absolut. Encara falta Mr. Popper. Un detergent de referència per al col·lectiu homosexual.

BN: Ahà. Els gais. Aquell gran target oblidat.
MP: Els diners són els diners. Per norma general, els homosexuals dediquen el seu temps lliure a netejar i a escriure poemes. Sempre he pensat que la poesia és el llenguatge secret dels gais.

BN: Versos heptasíl·labs per anunciar macro-quedades de cruising?
MP: És el que sospito. Fan un ús il·legítim d’al·literacions, asíndetons i anàfores en favor de la seva causa. La depravació del llenguatge en la seva màxima essència.

BN: El poeta Joan Maragall coneixia una vaca cega. Creus que se n’aprofitava per robar-li el pinso?
MP: Segur. Allà va començar la decadència humana que ara encarna l’actual PSC.

BN: Els socialistes catalans van votar en contra del corredor mediterrani.
MP: És depriment i aberrant. Mai entendré com algú  pot estar en contra d’un atleta grec.

BN: Digues alguna cosa sorprenent. Un testimoni esfereïdor. Paraules reveladores que obliguin el lector a seguir aquesta entrevista de merda fins al final.
MP: Els meus ulls tenen la capacitat de veure els morts.

BN: És un do? Un poder màgic, potser? Coneixements ancestrals heretats de generació en generació?
MP: No. És que treballo com a maquilladora de cadàvers en una funerària.

BN: Què pretens, amb tot això? Passar a la història? Una venjança personal?
MP: Els metges van dir-me que em convenia bellugar l’esquelet. I això és el que faig. A part de maquillar els morts, els sacsejo a tort i a dret. És la prescripció mèdica més divertida que m’han receptat mai.

10 motius per ajudar-nos a finançar la nova pàgina web

Ho tens clar? Doncs visita la pàgina de Benegre.cat a Verkami i pensa quina recompensa prefereixes! Moltes gràcies!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s