“El primer Barça-Madrid de la meva vida”, per Alex Song

Estimat diari. Sóc jo, l’Alex Song. Com que quin Alex Song? El de sempre, el que juga al Barça! Bé, juga, el que és al Barça. Que no, no menteixo. Va, prou de ximpleries. T’escric, com faig gairebé cada nit, ben equipat amb el pijama de la Mafalda i a punt d’anar-me’n a dormir, per explicar-te com he passat el cap de setmana. Aquest ha estat molt emocionant. Sobretot perquè he viscut el meu primer clàssic. No, no he vist Casablanca per primera vegada. Parlo d’un Barça-Madrid de debò, al Camp Nou. Que si he jugat? Estàs de conya, no?

Si t’he de ser sincer, diari del meu cor, amic infal·lible que mai falles quan més ho necessito, estic trist. Molt trist. Una mica erecte, també. Però m’impera més el sentiment de tristor. Estava convençut que jugaria el clàssic. Ja ho havia dit a quinze dels meus vint-i-pico germans, fins i tot havia enviat un sms a Sálvame Deluxe mostrant la meva alegria i joia. I mira que vaig aconseguir carregar-me la competència, deixant fora de combat en Piqué i en Puyol. Sí, no ho recordes? Vaig practicar budú. Tinc un llibre escrit per Juan Tamariz amb pròleg del Mag Babidí que ho explica. Ei, i va funcionar! Però crec que en Tito no m’estima… Em va deixar a la banqueta. Sort que vaig emportar-me un entrepà de salami, uns quants sudokus i l’iPod amb els millors èxits de Navajita Plateá. Si no, quin avorriment!

Ah, que tot això t’importa un rave i que vols que t’expliqui el partit? D’acord, d’acord. Va ser molt maco, molt emocionant. Una passada. Ja penjaré les fotos al Facebook. Al final vam empatar, tu. Una llàstima. Sí, és cert que el Madrid ens els va posar per corbata a la primera meitat, sobretot després que els astres s’aliessin amb nosaltres quan Benzema va enviar la pilota al pal. Hauria estat el 0-2, eh! Que què feia Valdés? No res, com sempre. Al terra, mirant-s’ho. No, no en va aturar cap. Ei, però en Casillas tampoc. Quin parell de castanyes va marcar en Messi! Sobretot la segona, de falta. Em va quedar una mica lluny; tampoc m’ho mirava massa, llavors. Estava xerrant amb en Villa, intercanviant cromos amb en Sergi Roberto i preguntant-li a en Jordi Roura qui diantre era, que no em sonava de res.

Ah, saps què? Hi va haver un moment molt maco, molt entranyable. No només abans de començar el partit, quan tot l’estadi va fer un mosaic gegant amb els colors de la bandera de Macedònia. No vaig entendre molt bé per què, però sempre m’han dit que el poble català és molt solidari i, segurament, tindria un detall amb els macedonis, coneguts per la seva gran tradició per les varietats de fruita. El que em va tocar tan la fibra va passar després, quan el Camp Nou va arrencar a cridar per la independència, els vaig acompanyar dempeus, tot xisclant i deixant-me la veu. No sé de quina independència es tractava, però si fent això jugaré més el dia de demà, jo m’hi apunto.

Tot i ser tan negatiu amb mi mateix, però, la veritat és que no em puc queixar. N’hi ha que estan molt pitjors que jo. Si no mira l’Henrique Capriles. Què es pensava, que podria guanyar les eleccions a Veneçuela? Però ja no només em refereixo a això. N’hi ha que viuen moltes més penúries que no pas jo. L’Espanyol, per exemple. No saps què és? Sí, l’altre equip de la ciutat, com deia aquell. Ara ja no només no guanyen, sinó que també els estafen els àrbitres, convoquen esperpèntiques rodes de premsa cada nit per mostrat públicament el desgavell que hi impera… Un desastre, vaja. Com el cotxe de Fernando Alonso, més o menys. Una trompada així no l’arregla ni el McGyver amb la caixa d’eines de l’IKEA. I el Barça de bàsquet? Uns altres que també les estan passant magres. Ja que no jugo massa amb en Tito m’havia plantejat llençar una mica a cistella, però veient que no arrepleguen una victòria ni a la de tres, m’ho estic repensant. Si és que, en el fons, tan malament no estic. Què dic, si hi estic de fàbula al Barça. Segur que aquest proper cap de setmana jugo. Segur! Què, que no hi ha Lliga per culpa de les seleccions? Merda!…

[vimeo http://www.vimeo.com/50265088 w=580&h=300]

Visita la pàgina de Benegre.cat a Verkami! Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s