“Quan ets zombi, tenir la regla agafa una altra dimensió”

Aurèlia Ponsdomènech. 31 anys. Fondarella (Pla d’Urgell).
Sona música en un Seat León. L’himne de la Ronda Litoral. Polifonies axarnegades que amenitzen el turmentós camí cap a una escola d’adults. Flamenquito rules, diu en Kevin. L’Àrea Metropolitana és així. Dolor i socialisme a parts iguals. Diàlegs apostrofats amb arma blanca. En Sabina i en Serrat cantant a cappella per a les SS. En Tortell Poltrona perdent els estreps en un after de Viladecans. No hi ha prou mercromina per curar tanta ferida. S’ha fet tard. Quan fas pop, ja no hi ha stop.

BN: Què significa per tu, la bolleria industrial?
AP: Una fàbrica plena de lesbianes. Camises de quadres a mansalva. Camions voluminosos molt mal aparcats.

BN: Ets misògina?
AP: I heterosexual. M’agrada la rutina. La normalitat.

BN: Com és el dia a dia d’un zombi, a Catalunya?
AP: No treballem mai. L’únic que fem és caminar en manada i cridar coses que ningú entén. I xuclar la sang dels més dèbils que nosaltres, clar. Molta gent ens confon amb líders sindicals.

BN: Què li darem, en el noi de la mare? Què li darem, que li sàpiga bo?
AP: Panses i figues, i nous i olives. Panses i figues, i mel i mató.

BN: Què li diries a algú que vol mantenir relacions amb menors d’edat?
AP: Tam-patam-tam, que les figues són verdes. Tam-patam-tam, que ja maduraran.

BN: Els zombis canteu nadales?
AP: Sí. Però només per Nadal.

BN: Quina seria la teva pel·lícula ideal?
AP: La d’un formatge. Un formatge que no està caducat, però se sent exclòs pels seus companys de nevera pel simple fet de ser diferent. Un drama làctic. Philadelphia.

BN: Això de ser zombi és només cosa teva? Fins a quin punt ha intervingut la mare naturalesa, en la teva desconfiguració corporal?
AP: Tanca els ulls. Imagina’t una nena petita. Una nena innocent que obre una finestra d’alumini. El porexpan ja no es porta. No trobes?

BN: Atenció. Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Zombie Walk. Què hi ha de cert, en tot això?
AP: Victimisme superflu. Merda arrebossada. La doble moral d’un joca de taula vintage.

BN: Què és el que més t’agrada, del teu estil de vida?
AP: La menstruació. Quan ets zombi, tenir la regla agafa una altra dimensió.

Visita la pàgina de Benegre.cat a Verkami! Moltes gràcies!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s