Capítol XIX: Sant Jordi i l’Abat – 1a part

Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

Els Cardenals Condonni, Putani i Salvatore varen arribar a la ciutat Comtal. Per motius de seguretat s’allotjaren en diferents llocs. Així van passar completament desapercebuts. Era un dia rúfol, hi havia molta humitat. Feia xafogor i la roba s’enganxava al cos, era molt desagradable. El Cardenal Condonni va telefonar de molt mal humor al Cardenal Putani.

– Putani?

– Sóc Condonni.

– Com estàs, Eminència? Ha, ha, ha!

– No facis conya. N’estic fart i cuit. Sento el batall com colpeja les campanes i com les obliga a bramar! Em torno boig no puc més! Faré un disbarat!

-Tu no faràs res! Telefonaré a Salvatore, reconec que ha de ser molt dur aguantar això.

– No ho saps prou!

– Ara el telefono, et tindré al corrent, però controla’t!

El Cardenal Putani, va marcar un numero de telèfon de tres xifres.

– Si?

– Salvatore, ja ets aquí?

– Pots suposar-ho, oi? Què vols?

– En Condonni, que no pot més. Diu que farà un disbarat, ja el coneixes. Aquest es capaç de fondre les campanes! Diu que li rebenten el cervell.

– Trobem-nos demà a la porta de l’Abadia del Cup. Quan sigui fosc, a les dotze de la nit.

– Allà hi serem!

En Salvatore se sentia furiós. En Condonni, com sempre, feia el seu número. Era un senyoret. Només es trobava bé en els llocs on anava la gent de classe alta. Això sí, els hotels sempre de luxe! Era un cony de burgès! Va intentar apaivagar la malastrugança que tenia dins seu i va engegar la televisió. Va mirar el primer canal que li va sortir. Un grapat de gent mirava com unes set o vuit persones explicaven le seves intimitats i acabaven insultant-se alegrement amb la gent present al plató. Va pensar “la feina ben feta, és lenta però dona bons resultats”. Va canviar de canal. Va sortir un capellà jove, amb una sotana impecable i amb un posat impertinent. Insultava a un home perquè no pensava com ell. El públic de l’estudi el premiava amb els crits de “torero, torero”. Salvatore es va anar posant de bon humor.

– Això funciona -va mormolar.

Novament, va fer zàping i van sortir un parell d’anuncis estúpids. Un d’un sabó per rentar roba. Sortia un motorista que omplia de fang a Sant Josep -que per cert no sé què hi feia per la carretera. Sant Josep es rentava la roba amb el sabó anunciat. La roba li quedava neta i deia: “Miracle! Miracle!” Fent uns grans salts d’alegria.

L’altre anunci era d’una important marca de sabates. El Messies era escarnit grollerament pel publicista, que se’n fotia del seu calçat -unes sandàlies- perquè no eren de marca. I el més greu, ja no estaven de moda. Si volia anar còmode havia d’anar amb unes sabates d’esport. Les sabates estaven confeccionades per caminar sobre aire. Els peus sempre els tindria frescs i podria portar qualsevol pes… Salvatore no s’ho creia. Va esclatar en grans riallades, “això va bé, però que molt bé! Els humans es destrueixen ells sols l’ànima. Jo pràcticament no hi he d’intervenir”. Unes grans riallades van sortir de la seva gola cavernosa, es va estirar al llit i va pensar en l’endemà. L’endemà tant desitjat! I s’adormí…

L’endemà, els tres Cardenals, marxaren dels diferents llocs on havien residit uns dies i al vespre es trobaven a la porta de l’Abadia de la Mare de Déu del Cup, a l’hora aparaulada.

– Aquí estem! -bramaren els tres mentre encara voleiaven els seus hàbits vermells.

El Cardenal Salvatore, prengué la paraula.

– Ara poseu-vos bé els vostres hàbits. La faixa ben col·locada. El solideu que es vegi bé. Alerta amb les sabates! Que brillin! Ara estiraré la corda, estigueu atents, sonarà la campana i segur que quan el frare obri la porta i vegi a tres ostentosos cardenals, tot seran facilitats i bon acolliment. No he vist cosa més servil i poruga que els frares porters de les abadies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s