Piqué segueix des del sofà la soferta victòria del Barça i l’apagada dels ploms de Vallecas

Gerard Piqué ha viscut un cap de setmana diferent, a la seva humil casa d’Esplugues de Llobregat, amb la parella, envoltat de revistes sobre nens petits, catàlegs de bressols i tota la pesca. Veient, com podia, el seu Barça des del sofà. Ni els moviments pèlvics de la Shakira el van animar; lesionat i també preocupat per la que li ve a sobre amb el fill que espera per d’aquí uns mesos, va conformar-se en seguir una jornada futbolística d’allò més emocionant des del menjador. Vestit amb el pijama i les sabatilles d’estar per casa del Barça; això, que no falti.

Ell volia ser allà. Com sempre. Va trobar a faltar aquell ferum de roba suada del vestidor del Camp Nou, l’eloqüència de Leo Messi, l’elegància de Dani Alves a l’hora de vestir i també l’inacabable mànec d’Alex Song, tan llarg com una anaconda o, fins i tot, a l’alçada dels cinturons que fa servir King Africa. Gerard Piqué estava lesionat i va preferir quedar-se a casa. Bé, Shakira el va obligar. “Maco, d’aquí poc tindrem un fill. Millor ens quedem i ens anem preparant”, li va dir la xicota. I així va ser. El defensa del Barça no va poder saltar al camp al costat dels seus companys, tampoc va poder desesperar-se amb l’afinada punteria de Cesc Fàbregas. No va tenir l’opció de dir la seva en l’intercanvi d’observacions entre Messi i Villa, de ben segur una discussió a l’alçada de la Generació del 27. Va patir com el que més, veient que el seu equip no li fotia un gol al totpoderós Granada, tercer per la cua. Va saltar d’alegria també quan Xavi, per fi, va marcar. La bronca de la Shakira va ser monumental, li estava mostrant llavors les últimes novetats en cotxets; però tan li feia al bo de’n Gerard. El seu Barça per fi havia vist porteria, tornava a guanyar un partit i es mantenia com a líder, una jornada més.

Abans del patiment majúscul, Piqué va tenir una bona estona per riure, per passar-s’ho bé. No, no va veure cap monòleg de Toni Moog, ni tampoc va escoltar i analitzar l’últim èxit de Maria Lapiedra. En va tenir prou en asseure’s al sofà, preparar-se uns Frosties de Kellog’s amb llet calentona i veure el partit de l’Espanyol, un equip que sembla tenir ganes de baixar quan abans millor a Segona A. Acostumats a patir, els periquitos haurien decidit que ja no tenen ganes d’estar-se fins al maig amb els dubtes i el nerviosisme. “Si hem de baixar, ho fem ja. Què coi”, haurien dit els seus jugadors i directius. Dit i fet. Al camp del Betis (temple del saber estar i l’esportivitat), un gol d’un tal Paulao va significar una nova derrota dels de Pochettino.

Però quan més va riure Piqué, quan per fi va deixar enrere la tristor, va oblidar que ben aviat seria pare i que té una xicota de més de trenta anys, va ser ahir a la nit. A punt va estar de pixar-se, va descollonar-se de valent, veient com al Madrid se li fonien els ploms a Vallecas. Bé, més aviat se li van fondre els ploms al propi estadi, en un clar sabotatge que va deixar el partit entre els blancs i el Rayo més suspès que el graduat d’ESO de Sergio Ramos. En C3PO buscant ferralla? Un divertimento de’n Coentrao per passar l’estona? La veritat és que es desconeix l’autoria d’aquest abominable fet, però el que sap tothom i, sobretot, el mateix Piqué, és que el Madrid ja és a 11 punts del Barça. Vaja, que si es despista una mica potser que tard o d’hora se les hagi de veure amb l’Espanyol per no perdre la categoria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s