La construcció del Camp Nou, per Enric Marco

El 24 de setembre del 1957, ara fa 55 anys, vaig assistir a la inauguració del nou estadi del FC Barcelona com a arquitecte col·laborador de Francesc Mitjans i Miró, que va ser el col·lega que es va encarregar de projectar l’obra i dirigir-la. Hores d’ara, encara recordo que en Mitjans es va oposar a la meva idea de dotar a l’estadi d’una aparença externa unificada creada a partir del mosaic.  Ara bé, la seva arquitectura, feta amb cura, és forta i vibrant com un clam.

Tot va començar a mitjans del 1950 quan vaig avisar l’aleshores president Agustí Montal i Galobart que havia tornar a Barcelona amb documents falsificats on constava que era Jean-Matthieu Garçon, arquitecte i promotor d’obres de París. El germà gran del president era íntim amic del meu pare des que als anys 20 estiuejaven a Arenys de Mar. El president va explicar-me que la meva visita era com una benedicció perquè estava buscant uns terrenys per construir un nou estadi pel Barça i que podia donar-me feina. Aquells dies jo m’allotjava a casa del meu amic Guerau Piera, propietari de la masia Can Tarner, situada a la cantonada de la Travessera de les Corts / Aristides Maillol, a tocar de l’Hospitalet de Llobregat.

Com a supervivent del camp de concentració nazi de Flössenburg considero que la meva vida esta marcada per la sort i mai he tingut el sentiment de culpa que arrossegaven molts supervivents. Us ho explico, perquè crec en les casualitats, ja que en Guerau va explicar-me que els terrenys que envoltaven la masia es venien. Gràcies a les meves gestions, el Barça va comprar aquell descampat situat al final de la Travessera de les Corts de Barcelona, després de la Maternitat.

Recordo que la previsió inicial era que l’estadi tingués un cost de 75 milions de pessetes –uns 450.000 euros, al final el Camp Nou va costar 288 milions de pesetes i el club es va endeutar per a diversos anys. El club va promoure la construcció d’un nou estadi perquè l’antic camp de Les Corts, tot i que s’havia anat ampliant fins els 60.000 espectadors, impedia l’entitat acollir amb més comoditat els socis i perquè en aquella època de crisi sempre era bo donar feina als paletes.

El Barça va reconèixer la meva aportació a la grandesa del club concedint-me la medalla d’or 1974 amb motiu del 75è aniversari de la fundació de l’entitat. Però jo la vaig tornar quan va entrar a la presidència en Josep Lluís Nuñez, el 1978, perquè els seus pisos sempre m’han recordat els barracons de Flössenburg.

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s