Reportatge: La partida de Magic, viatjar a un altre món des del pis de ta mare

La redacció de benegre.cat es dirigeix a tota velocitat fins a la Plaça Lesseps, a la zona maca de Gràcia, on ens hi espera el Marc, informàtic de 34 anys. És l’alter ego del “tapir de l’infinit”, tal i com se’l coneix pels fòrums d’aficionats al joc de cartes “Magic: The Gathering”. Avui, cobrirem una partida d’aquest joc amb els seus amics, homes fets i drets que han renunciat al tacte d’un pit humà per lliurar la seva vida a un joc de cartes. “L’amor d’Akroma bé mereix un sacrifici”, defensen.

El Marc ens porta al seu pis, que comparteix amb la seva mare “de manera temporal, fins que ella s’independitzi”. “No córre pressa, és la meva millor amiga, a més de l’única. I em tria molt bé la roba”, explica el Marc, mentre la seva mare serveix dues ampolles d’Aquarius “per compensar el desgast de la partida”. En pocs minuts arriba l’Àlvar; dibuixant de 28 anys i col·leccionista de targetes d’autobús antigues; el Xevi, de 32, professor d’àlgebra que es presenta amb dos amics imaginaris i -afortunadament- l’últim, el Rugi, de 26, que es disculpa del retard amb un “perdoneu, no trobava lloc on aparcar l’unicorn”.

Provem de trencar el gel, però no és fàcil. És evident no tenen l’oportunitat de conversar amb gaire gent i estan tensos, així que els parlem de dones. Quan un sent la paraula “noia” i s’ejacula a sobre, el nostre intent de conversa lleugera fracassa estrepitosament i la situació es torna molt incòmoda. Millor passem al joc. Fem l’esforç d’escoltar amb atenció les normes del Magic, però el nostre cap es perd entre masmorres, dracs siderals, princeses nigromants i móns subterranis. Els deixem explaiar-se per compassió.

Planeswalkers, que comenci la lluita” canta el Xevi. “Inaugurar les partides és el meu motiu per viure”, ens comenta, i es mostra confiat: “Tinc molt manà per repartir, no em deixaré atrapar per qualsevol egotista de merda”. Els punts de vida dels jugadors es van esgotant i la sangria de cartes fa avançar la tarda. Es recreen en el joc i la representació de l’Àlvar de l’atac amb espasa de Serra Angel ens inquieta. Se’ls veu tan il·lusionats com un nen la nit de Reis. El Marc s’acaba imposant i els seus companys li hauran de dir “Lord Tapir” les properes setmanes com a penyora.

Tot plegat és lamentable, sens dubte la pitjor manera de passar una tarda de dissabte. No obstant això, però, s’ha de reconèixer que lliurar-se a la imaginació és una sortida. Al món del Magic no hi ha crisi.

Comments

  1. No exagereu gaire. Fa uns anys es van creuar uns personatges així a la meva vida, sense buscar-los, i us ben asseguro que ALLÒ fotia feredat!!!! Cames ajudeu-me i tot arreglat. Però va ser llavors que vaig veure fins quin punt pot arribar la ment humana.

  2. Jo vaig sortir-me’n. Per sort vaig podre vendre-les. Però que frikis paguessin 10-20 € per un cartonet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s