Gesta històrica de l’Espanyol, que suma la seva primera setmana sense perdre

Rauxa, gatzara i festa grossa. Celebració amb majúscules. Cridòria i èxtasi; en sentit figurat i també literal. De tot hi va haver a Cornellà i rodalies. L’Espanyol aconseguia tancar un cap de setmana sense perdre. L’equip del gran estratega Mauricio Pochettino va esgarrapar un punt en l’empat amb l’Athletic (3-3), el que va desencadenar una festassa que va iniciar-se a l’estadi i que no posarà el seu punt i final fins aquesta tarda, quan hi ha prevista una rua per celebrar-ho amb l’afició.

Ni la derrota del Madrid, ni l’eterna tristor de Cristiano Ronaldo. Tampoc el discurs derrotista de Jose Mourinho, el sex-appeal de Tito Vilanova o l’enèsima victòria del Barça. Res d’això aclapara les portades de l’actualitat esportiva. Res de tot això mereix la mateixa rellevància que la gesta que ahir va escriure amb lletres d’or l’Espanyol. Fita històrica la de l’equip blanc-i-blau; jornada per al record, per emmarcar. Proesa brillant la dels jugadors de Pochettino, doncs alguns d’ells encara ni s’ho deuen creure. Acostumats a perdre, a caure joranda rere jornada i a fer de la derrota la seva rutina diària, els periquitos van ser capaços ahir de donar un cop sobre la taula i de sumar el seu primer punt a la Lliga. L’últim, data de l’època en la que Raúl Tamudo era adolescent i quan Daniel Sánchez Llibre només havia dit dues vegades que dimitiria com a president del club.

Un 3-3 que quedarà per sempre a la retina dels aficionats que ahir van citar-se a Cornellà-El Prat i que de ben segur encara celebren la gesta del seu equip, d’allò més ebris i probablement despullats. L’entitat ha programat una rua amb autocar inclòs aquesta tarda als voltants de l’estadi blanc-i-blau, com també una cercavila amb cap-grossos, gegants, grallers i una xaranga; trets que identifiquen d’allò més a un club com l’Espanyol. I no només això; el seu diari de capçalera, l’AS, ja prepara un DVD commemoratiu amb el partit íntegre contra l’Athletic Club d’ahir, les millors jugades protagonitzades pel portuguès Simao Sabrosa des de la banqueta i un making-off de com l’entrenador Mauricio Pochettino es renta a mà el xandall que cada cap de setmana llueix amb elegància i saber estar.

La magnitud de la notícia ha deixat en un segon o fins i tot tercer pla la nova victòria del Barça, que manté el lideratge a la Lliga i que veu cada cop més lluny un Madrid que fa figo. Els blaugrana van escriure el guió habitual per doblegat el Getafe amb facilitat (1-4): domini de la pilota, ocasions, doblet de Leo Messi i cap gol de Cesc. El de sempre. Tampoc hi va faltar la cada cop més habitual lesió de Carles Puyol, un jugador que aquest any veu més propera la infermeria que no pas la gespa d’un camp de futbol.

I mentre al Barça totes li ponen, el seu etern rival continua sense aixecar el cap. Cristiano Ronaldo sembla haver encomanat la seva tristor a tot Déu; dissabte, els blancs perdien a Sevilla i també la seva silla. Mourinho, que va deixar-se el putxinel·li Karanka al vestidor, va haver de donar la cara a la sala de premsa. “Ara mateix no tinc equip”, va criticar el portuguès, que no va quedar-se només aquí: “Tampoc tinc pits, ni la segona temporada de How I met your mother. No tinc el tercer llibre de Joc de Trons, no em queda ketxup a la nevera i em falten alguns cromos de la meva col·lecció Panini de Dora l’Exploradora. Tot plegat és per fotre’s a plorar, ho sé…”

Comments

  1. Fill de putta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s