La primera Bressola, per Enric Marco

Aquests dies, recordo molt  l’estiu del 1976, quan vaig ajudar cinc joves mestres de la Catalunya Nord -en Miquel Mayol, la Maria Àngels Falqués, en Jordi Auvergne, l’Úrsula Ferrer i en Jordi Planes- a crear la primera escola en practicar la immersió lingüística en català en aquest territori. Després de l’alliberament de Flössenburg vaig fixar la meva residència a Perpinyà i vaig crear el Grup Cultural de la Joventut Catalana amb l’ajut d’en Pau Roure, amb l’objectiu de lluitar en defensa de la llengua i la cultura catalana.

L’estiu del 1976 estava passant uns dies a la platja d’Argelers on, més que banyar-me, seguia un ritual que havia començat el 1947; prenia el sol mentre llegia “Crist de 200.000 braços” del nostre estimat Agustí Bartra. Un matí d’aquell estiu, després de clavar l’ombrel·la, posar la cadira a la sorra, anar a deixar la xíndria i l’ampolla de Beaujolais mig enterrades a peu d’ones, se’m va acostar una noia amb un bikini espectacular. Ferrer, Úrsula Ferrer. “Em dic Úrsula” va dir-me “i sé que vos sou el Marco, l’Enric Marco”.

L’Úrsula va explicar-me que era mestre, que havia aplegat set alumnes que volien estudiar en català, i va demanar-me el meu ajut per tirar endavant el projecte de construcció d’escoles on el català fos la llengua vehicular. Vaig veure la llum en un moment i li vaig dir a l’Úrsula que la meva experiència en el manteniment de barracons, a Flössenburg, ens permetrien posar els ciments d’un projecte encoratjador. LÚrsula va abraçar-me i va dir-me “Enric, deixa que et bressoli”.

Aquell estiu, l’Úrsula Ferrer, la primera mestra de la Bressola, va presentar-me la Maria Àngels Falqués, en Jordi Auvergen i en Jordi Planes, i jo vaig presentar-los en Miquel Mayol, el meu company de l’Esquerra Catalana dels Treballadors. Tots sis vam fundar La Bressola; una associació cultural per promoure una xarxa d’escoles associatives per ensenyar en català a les comarques de la Catalunya Nord. L’aleshores alcalde de Perpinyà, en Pau Alduy, va ajudar-nos en tot moment, cedint-nos locals a l’antiga seu de la clínica veterinària “la Croix Bleu”, al 1621 de l’avinguda d’Argelès sur Mer, a Perpinyà.

Un cop La Bressola va començar a funcionar, el 16.09.1976, vaig deixar aquells joves que lideressin el projecte perquè jo ja estava orgullós per haver-los encarrilat. A mi mai m’ha agradat ser el centre d’atenció. Això sí, sempre que els de La Bressola m’ho han demanat els he aconsellat i, fins i tot, el març del 2007 vaig portar amb el meu cotxe l’Oleguer Preses i en Lilian Thuram –aleshores jugadors del FC Barcelona, a Perpinyà perquè participessin en la lectura d’un manifest en defensa del català i de les escoles de La Bressola.

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s