Reportatge: anem a la platja

Boles de pelussa roden solitàries per l’Avinguda Diagonal i els cowboys aprofiten per reptar-se en duel en una Barcelona deserta. On és la gent, ens preguntem a la redacció de benegre.cat. Probablement a la platja, fugint dels 40º a l’ombra, ens diu el sentit comú. Així que agafem el Xaimòbil i ens en anem a la paradisíaca platja de Castelldefels per escriure un nou reportatge per als nostres lectors. Xancletes, banyador, instint periodístic i tovallola, tot preparat.

Des del balcó de la redacció de benegre.cat ens és molt fàcil fer un diagnòstic de la nostra ciutat, Barcelona, a mitjans d’agost: és una ciutat fantasma. És resultat del conegut “efecte fàstic” que provoca la calor; els turistes es fan amos i senyors de la capital catalana mentre els locals fugen com si cada minut a Barcelona reduís cinc anys la vida. La majoria va a la platja i nosaltres no serem menys. La Costa Brava és molt bonica, però el nostre pressupost només ens permet desplaçar-nos fins a Castelldefels, una platja secreta a l’alçada de qualsevol paradís tropical. Els catalans ho saben i, per això, omplen de gom a gom la bonica sorra llobregatenca.

La ruta per la C-31 és agradable com poques i abans d’arribar al desviament cap a la platja ens saluden alegres unes noies al voral de la carretera. Creiem que formen part d’una campanya alfabetitzadora de l’Ajuntament de Castelldefels, ja que ens ofereixen classes ràpides in situ de llengua estrangera, com francès o grec. Ja ens agradaria aprendre’n, però estem treballant i el nostre destí és el mar. Les proximitats de la platja, però, estan tan atapeïdes que quan aconseguim aparcar el Xaimòbil ja ha caigut el vespre i ens veiem obligats a reempendre el reportatge l’endemà.

Cap a les 12 del migdia arribem a peu de sorra i el nostre equip de 237 redactors es desplega per copsar la realitat de primera mà. Al llarg dels 4,8km de sorra trobem milers de famílies gaudint de l’estiu perfectament equipades: tumbones, entrepans de xoriço, fanta calenta a dojo i un para-sol de Campsa, en alguns casos amb el nen de la família lligat amb una corda. Algunes famílies, més professionals, fins i tot s’han currat portar-se una burra de gasoil per endollar-hi una TV portàtil. La programació televisiva a l’estiu és tan potent que no se la volen perdre i ho entenem.

Un nano vestit amb una samarreta de CR7 tira una pilota a un grupet de noies joves que fan topless untades amb oli d’oliva sota l’atenta mirada d’un grup de quillacos amb ulleres de sol d’efecte mirall. Escolten música de Pitbull a tot drap gràcies a un lloro que s’han portat. La pilotada ben a la vora espanta el lloro, que marxa volant, i un dels quillacos s’aixeca per esbroncar el nano i protegir les mosses. Agafa la pilota i l’envia a l’aigua d’una agressiva puntada de peu. Ens emociona comprovar que tots plegats podem compartir vancaces harmònicament.

Decidim llogar un patí de platja per catar la qualitat de l’aigua. El lloguem per 1h a 12€, però després de 47 segons pedalant ja n’estem tips. L’aigua és cristal·lina, el que ens permet gaudir de la fauna pròpia del litoral català; el peix-ampolla, la medusa-bolquer i els bancs de compreses. El nostre biòleg marí -sempre en portem un a sobre pel que pugui passar- es dedica a fer fotografies mentre obrim una birreta a alta mar. La cervesa calenta, beguda de Déus. No és tan dolenta, si el Ferran Adrià la servís a 27€ a El Bulli segur que se’n farien articles de lloança.

Tornem el patí i ens en anem a fer un autèntic arrosset de Paellador en una terrasseta. Quin arròs, cuinat pels àngels a escala industrial. Ho reguem amb un vi de la casa d’excel·lent factura, que ens deixa tocats la resta del dia. A la tarda, comencen els partidets de pales, volei i futbol platja a Castelldefels. Una parella amb unes pales es motiva tant que acaba allunyant-se ben bé 3km l’un de l’altre. Els cops de pala són impressionants.

També hi ha molt nivell als altres esports i veiem clar que s’haurien de fer uns Jocs Olímpics de Platja ben aviat. Ho promourem. El de futbol acaba amb tunda i el de voleibol en tragèdia; un dels jugadors ha confós la pilota amb una medusa quan l’ha recollit a l’aigua i ha fet la sacada de la seva vida. És molt dur ser miop a la platja.

Mentre vénen els socorristes recollim les coses i el ramat es reuneix de tornada cap al Xaimòbil. Tornem a la redacció esgotats, la platja cansa. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s