Capítol XV: Les exèquies – 2a part

Estàs a punt de llegir un episodi de la novel·la original que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

El nen Jesús era a dins d‘un cup amb la seva Mare. L’increïble, el valor incalculable d’aquesta talla, era que sorprenentment era feta tota d’una peça!! Sense cap afegitó. La llegenda que era gravada a la fusta del cup. Malgrat el pas dels segles es conservava en molt bon estat. Es podia llegir perfectament. La Mare li deia al Fill.

“NO BEGUIS NEN”.

 La talla pesava uns tres-cents quilos. Dia i nit hi havia dues llànties d’oli enceses rendint homenatge a la Santa Verge. Els oficis religiosos varen començar. En mig de cants gregorians va aparèixer l’Abat Tomeu amb l’Abat suplent Fra Bonifaci. Al bell mig del passadís central en front de l’altar, a terra, hi havia el cos del que fou Abat per unes hores. Fra Dagobert, assassinat per la Diablesa dels Excrements. La Diablesa Virtudes per ordre del Maligne, de Satanàs. Ara s’havia descobert el seu joc. Satanàs, volia portar a l’Abadia a vint-i-cinc diableses molt joves, per corrompre als bons frarets! Nostre Senyor Jesucrist no ho permeté pas! Que no va permetre-ho! Amén.

Fra Dagobert estava posat a dins d’una austera caixa de fusta. Vestia els seus sants hàbits amb la caputxa posada. La seva barba era blanca llarguíssima. Els rosaris els portava a les mans. Calçava unes sandàlies. Talment feia l’efecte de ser al davant d’un sant. Tan gran era la seva plenitud, havia quedat tan arregladet, que més que dormir, semblava que fes la migdiada després d’haver fet un bon àpat.

La Comunitat, exultant de joia, cantava sens parar cants gregorians -molt rebé, per cert.

Fra Tomeu, va iniciar la cerimònia. Va començar a udolar un respons de difunts, preciós. Desafinava que era massa. Com a cloenda de la seva estel·lar actuació, unes flatulències incontrolables deixaven al seu voltant una aurèola veritablement terrenal. Els frares cantaven molt bé, amb gran solemnitat, Fra Bernardí, anava tocant les campanes. Tant li fotia tot. A ell l’Abat, li havia donat el pòndol del campanar i d’allà dalt no pensava pas baixar. Havia pujat menjar i vi, i podia aguantar un setge el temps que calgués. Arribà l’hora del sermó, els frarets seieren tots. Un respectuós silenci es feu a dins de l’església. L’Abat Tomeu s’escurà la gola i mirant a la Comunitat bramulà.

– Frares meus! Estem aquí reunits per celebrar els funerals per l’ànima de l’Abat Dagobert. I pensar que jo vaig ser posseït pel Maligne! I a sobre, es va introduir a dins del meu cos, Ella! La Diabòlica secretària de Satanàs, la “Diablesa dels Excrements i de la Contaminació!” La Diablesa Satànica! La Diablesa Virtudes! I sort que l’Abat Dagobert, va maldar per deixondir del seu estat habitual i brandant el seu cos s’abraonà al damunt del Maligne, fent un exorcisme de puta mare! Així va foragitar per sempre més a tant repugnant criatura! Com a represàlia, li llevà la vida! A ell mateix i a un pobre frare, a Fra Berenguer, el nostre campaner, estimat per tots. Avui a la matinada hem donat santa sepultura al seu cos. També com a represàlies, es va endur, i viu, el cos d’un frare! -tot sencer- sense deixar-nos res per fer un reliquiari! S’ha emportat al futur màrtir i més endavant sant, Fra Gaugeric. I jo us pregunto, i ara què farem? Després de tot el que ha succeït aquí a l’Abadia, què farem? Doncs jo us ho diré! Farem més vi, i més bo! Au!

Una ovació va premiar els mots del bon Abat, ell emocionat va mirar a la Verge i va suplicar-li.

– Protegeix-nos Marona! Som uns pobres i dèbils pecadors, però això sí, sense malícia!  Si us plau, quatre  frares, tingau la caritat d’agafar les despulles de l’Abat Dagobert i porteu-lo a la terra sagrada, a on el colgarem amb gran respecte i veneració. Anem-hi tots en processó germans meus!

Obria la processó Fra Galderic el Frare porter, feia sonar una esquella. Darrera seu, l’Abat Tomeu i l’Abat suplent Fra Bonifaci, tot seguit quatre frares. Fra Blai, Fra Obdul, Fra Espartac i Fra Pur portaven sobre les seves espatlles el cos rígid de l’ex-Abat suplent Fra Dagobert. Seguien tot el ramat de frares que restaven amb vida. Fra Bernardí, Fra Tòfol, Fra Quim, Fra Benjamí, Fra Bogamil, Fra Cebrià, Fra Ciril, Fra Doroteu, Fra Exuperí, Fra Consol, Fra Pancraç, Fra Sever, Fra Porcar, Fra Pierrot, Fra Petúnia. Cantant tots devotament el cant gregorià Vidimus Stellam, van arribar al cementiri de l’Abadia. La fosa ja era oberta. Deuria tenir tres metres de fondària. La va fer Fra Pancraç, -el forçut d’un circ en la vida mundana i pecadora. Els portants del difunt es van quedar aturats davant la fosa. L’Abat Tomeu, prengué la paraula i amb veu solemne digué.

– Baixeu el cos de l’Abat Dagobert a la fosa!

El cadàver fou baixat amb unes cordes pels quatre portants. Un cop dipositat al fons, l’Abat Tomeu digué.

– Fra Dagobert, vita brevis est, flamma efimera, fruere vitam cony!

I tota la Comunitat respongué.

– Fruere! Fruere!

Fra Tòfol, i Fra Quim, aparegueren amb un carro amb una bota de cinc-cents litres ben plena de vi. També portaven dues ampolles etiquetades. L’Abat Tomeu va albirar als presents i solemnement udolà.

– Poseu una ampolla etiquetada a cada ma de l’Abat Dagobert.

Fra Tòfol, jugant-se la vida, va davallar els tres metres caient i quedant assegut al damunt de Fra Dagobert, que va semblar talment com si somrigués disculpant-lo. Un cop posada una ampolla de vi a cada ma, no hi havien prous nassos per pujar-lo doncs el pobre frare pesava com una truja. Sort en tingueren de Fra Pancraç. El va pujar ell sol amb l’ajut d’una corda, sinó ho haurien tingut cru. Un cop Fra Tòfol aconseguí reunir-se amb els demés frares, l’Abat Tomeu ordenà.

– Fra Quim, obriu l’aixeta i que la sang de l’Abadia el regui amb el vi de la millor anyada, l’anyada del 69. Cinc-cents litres de vi regaran el seu cos, com pluja el mes d’abril. Ja només quedaran en els cellers de l’Abadia, deu mil litres de la collita del 69. El guardarem talment com si fos una relíquia. Qui gosi tastar-lo, o tant sols tocar les dues botes que tenen aquest preuat líquid, caurà sota la pena d’excomunió!

Fra Quim va obrir l’aixeta i va rajar un vi espès, roig com la sang, que queia a la fosa de l’Abat difunt. El vi tenia un aroma deliciós, quina olor més bona feia aquell vi! Els frarets s’ho miraven compungits. El cos del difunt Abat, va anar rebent el raig de vi. La cara del mort, semblava talment que recuperés el color. Però el que cridava més l’atenció era el nas. Que de mica en mica se li anava posant vermell com un titot. L’Abat Tomeu, se n’adonà, i li sortiren els ulls de les conques! Tot neguitós udolà.

– Foteu-li la mare terra al damunt! Colgueu-lo! Ràpid!

I els frares més forts, feren torns per colgar amb la terra les despulles de l’Abat. En deu minuts havien colgat el cos  d’aquell sant baró. L’Abat Tomeu va pensar. “Si no ho veig, no m’ho crec. Aquest vi li estava retornant la vida! Sort que no se n’ha adonat ningú. Només he conegut una persona més pesada que ell i és una dona. Que, per cert, sempre vol tenir raó. I per ulleres porta uns vidres que son un parell de culs de got. No li donaré mai l’absolució! No aguanto a cap dels dos. La mare que els va parir!”. Després d’aquests sants pensaments, i albirant a pleret el munt de terra que hi havia al damunt de les despulles de l’Abat suplent Fra Dagobert, començà a recuperar la tranquil·litat. Ja havien acabat de colgar les misèries del difunt, tres hores havia durat la cerimònia religiosa. Fra Ciril el frare fuster, va col·locar una creu a la tomba amb la inscripció següent.

Aquí reposen els ossos d’un que els tenia molt grossos (els ossos)

No hi varen posar cap nom ni cap tipus d’indicatiu per poder identificar al difunt, doncs era la voluntat d’aquell sant baró que es fes així i se li va respectar. L’Abat Tomeu, va dirigir-se a la Comunitat.

– Frarets meus, com veieu, Fra Bernardí el nou campaner, ja torna a tocar enfurismat i amb gran fal·lera les campanes d’aquesta santa Abadia. M’ha dit que les tocarà fins a les dotze del vespre com homenatge als frares difunts. Ara, preneu-vos la tarda per meditar sobre la vida i la mort. Però demà a les cinc de la matinada, tots a treballar! Em sentiu bé? A tre-ba-llar! Adobeu-me bé les vinyes! Per caritat, treballeu com abans de que passessin aquells fets tant horrorosos! Si us plau frarets meus penqueu com abans! Sinó de ben segur tornarà lo diable! Que voleu que torni i s‘us emporti com al pobre Fra Gaugeric?

– No! No! Nooooooo!  -udolaren terroritzats els bons frarets.

-Hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, -xisclava Fra Galderic- se’ns menjarà! Se’ns menjarà!

Tot seguit els frares varen anar desapareixent. I per no ser menys, l’Abat Tomeu, va dirigir-se a Fra Bonifaci, l’Abat suplent, i li digué.

– Fra Bonifaci, el vostre pare Abat se’n va a la seva cel·la a reposar, doncs ho necessito. Aquest pobre cos, ja s’ha fet vell.

– Aneu en pau bon Abat, jo estaré atent, per si succeís quelcom ací l’Abadia.

– En veritat vós sou un bon Frare. L’elecció que he fet per a que quan el Senyor em cridi al seu costat vós siau el nou Abat, veig que ha sigut l’escaient.

– Oh mon Pare! Deixeu-me besar les vostres mans!

I li petonejà les mans, talment com si fossin les relíquies d’un sant. L’Abat Tomeu, retornà a la seva cel·la. Fra Bonifaci, va donar un tomb pels claustres. Ell a l’Abadia s’hi trobava bé. L’edificació estava ben restaurada i la conservació era òptima, doncs el manteniment era diari. Tots els frares, participaven en les tasques de manteniment. Picapedrers, paletes, lampistes, fusters, pintors. Si no en sabien, aprenien amb  molta facilitat.

Fra Bonifaci va adonar-se que el que va ser un element viu i històric de l’Abadia, era ben mort. Era el roser, que deuria tenir uns dos-cents anys i escaig. Plantat tot just al davant de la tomba del Beat Prepuci, va pensar. “Li preguntaré a l’Abat Tomeu, quan arranjarà aquest lloc. Amb el roser mort, el Beat i Abat Prepuci no pot estar-hi content”. Fra Bonifaci, es va retirar a la seva cel·la, mentre de lluny es sentia com retrunyien les campanes per la mort de l’Abat suplent Fra Dagobert.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s