“18 de julio, Santiago y cierra España” per Enric Marco

“Alzamiento Nacional” li varen dir, quins collons… Els fets del juiol del 1936 són dels més foscos que recordo. El cop d’estat que va acabar amb la Segona República i amb qualsevol somni de llibertat a Catalunya pel següent mil·leni. Aquesta és la crònica històrica de com aquells fills de la gran cabra van començar una guerra i i de com vaig ajudar a escapar al president Companys. No és que servís de gaire, ell acabaria a Montjuïc i jo a Flossenbürg.

La tensió a Espanya al 1936 era irrespirable. Ja venia de lluny, al 1932 havíem tingut el cop d’estat fallit del Sanjurjo, “La Sanjurjada” i al 34 ens vam assabentar que, des de l’exili, el rei Alfons XIII teixia aliances amb Mussolini per una eventual restitució monàrquica. Ens tenien ganes. Al 17 de juliol del 1936, mentre Francisco Franco es fotia una pinya colada a les Canàries, els sublevats a Melilla començaven el cop d’estat en nom seu. Al 18 de juliol, l’alçament a Sevilla va fer el malson real. “18 de julio, Santiago y cierra España!” cridaven els mamons.

A Barcelona, el merder va arribar el 19. El 13è Regiment d’Infanteria i quatre arreplegats més van prendre la Plaça Catalunya i altres punts estratègics de la ciutat. Recordo veure-ho amb uns companys de la CNT, junts formàvem una milícia ferotge i així els ho vam fer veure a aquells traïdors. Jo mateix vaig convèncer a la Guàrdia Civil per sumar al nostre bàndol i, una aliança històrica entre milicians obrers i la Benemérita va recuperar la ciutat. “Gràcies Enric”, em digué el president Companys, al seu despatx. Érem grans amics.

Va ser una alegria efímera, la ciutat de Barcelona era un polvorí. Els Fets del Maig del 37 només serien una guspira. Al 38, els tambors dels nacionals cada vegada sonaven més fort i a finals d’any ja se sentien pel Tibidabo. Éren com Uruk-Hais.

Recordo passejar amb els meus amics Lluís Companys i Josep Andreu Avelló pels carrers buits de Barcelona. Acomiadar-nos de la ciutat a la plaça Sant Jaume i fer via cap a París, la matinada del 24 de gener del 1939. Posats a triar, podríem haver anar a alguna altra banda, doncs París va caure en quatre dies i Companys se’n va anar de pet a Montjuïc i jo, al camp nazi de Flössenburg.

Enric Marco

Comments

  1. Xavier Paredes Garcia says:

    Hola, soc l´Enric Marco i us llegeixo,gracies per explicar tant bé parts importants de la meva vida……………..ai, si jo us expliques……

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s