El massís del Garraf, cremat des de fa unes setmanes, reneix gràcies a la Gay Pride de Sitges

Juanjo Boronat i Monistrol, més conegut com a massís del Garraf pels seus músculs prominents, ha renascut de les seves pròpies cendres gràcies a la celebració de la Gay Pride de Sitges. Molt cremat des de fa unes setmanes, “per temes xungus amb la family i mogudes diverses al curru”, Boronat ha aprofitat la desfilada gai pels carrers sitgetans per redescobrir l’alegria i el sentit de la seva existència. “Ara sí que sí. La depre ja és història. L’únic que vull és viure la vida al límit. Ah! I comprar-me uns pantalons de pitillo al Bershka. C’est la vie”, exclama amb un xiscle certament agut.

Acostumat a la “incomprensió social i familiar”, Juanjo Boronat ara també ha de suportar les preguntes curioses de geògrafs i arqueòlegs arran de la seva fibrada musculatura. “Com que em diuen massís del Garraf perquè vaig sovint al gimnàs, molta gent es pensa que sóc la muntanya de debò. I la veritat és que tenim alguns punts en comú que poden donar peu a l’equívoc: tots dos estem socarrimats, necessitem les floretes per viure i gaudim de valent quan les persones pugen sobre el nostre pic a passar-hi el dia. Tu ja m’entens, no?”, matisa innecessàriament. El “rebuig” dels seus amics més propers i la “ignorància” dels seus convilatans de Sitges –que realment el confonen amb un massís muntanyós– han fet que Boronat es replantegi la seva forma corporal. “Deixar de ser un home per convertir-me en muntanya tampoc estaria tan malament. Podria tenir tots els óssos peludets que volgués, corrent tots nuus i lliures per sobre meu. Ja saps per on vaig, oi?”, puntualitza altre cop, malgrat que la metàfora ja havia quedat prou clara.

Tot i que prefereix no especificar si és gai o heterosexual, “per allò de què la gent t’encasella en una tribu urbana i tal”, l’únic fill de la família Boronat i Monistrol sí que admet, això sí, que li agraden els homes. “Però això no vol dir res. Conec dones que també els hi agraden els homes i no són pas gais”. Al seu entendre, l’homosexualitat és un “sentiment molt profund que no cal anar mostrant amb roba estrident i comportaments de locaza que estiguin fora de lloc”, afirma tot convençut, mentre es posa unes malles roses serigrafiades amb el rostre de Freddy Mercury i comença a entonar consignes amb rima consonant com ara “Elton John, quiero tu capuchón”.

L’ambient festiu que ha deixat la Gay Pride a Sitges, però, no li ha fet oblidar les reivindicacions del col·lectiu homosexual. “L’únic que demanem són els mateixos drets i els mateixos deures que els altres ciutadans. Ni més ni menys. Si ens han de vexar públicament, que sigui per ser asiàtics o evangelistes, però mai per la nostra orientació sexual”, sentencia un Boronat completament aliè als Drets Humans. La seva intuïció li diu que l’incendi de fa unes setmanes al Garraf “va estar provocat per algú que volia evitar que els gais seguissin practicant el cruising per les muntanyes de la zona”. Potser per això, ha volgut recordar a tots els piròmans de Catalunya que, si mai tornen a voler un massís ardent, només cal que el truquin a ell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s