La formació dels Beatles, per Enric Marco

El 6 de juliol del 1957, John Lennon i Paul McCartney es van conèixer en una fira de Woolton, a Liverpool. No va ser fruit de la casualitat sinó resultat de la destresa social que vaig adquirir a Flossenbürg, que em va permetre saber com connectar amb les persones. De seguida vaig saber que s’entendrien i per això vaig presentar-los, d’alguna manera intuïa que podien fer grans coses junts. Aquesta és la seva història, la dels primers compassos de The Beatles.

Corrien els anys 50 i després del calvari de Flossenbürg, jo volia veure món. Vaig recórrer els països aliats com a discret homenatge al seu servei i a mitja dècada em vaig instal·lar temporalment a Liverpool, on bullia el caldo de cultiu de la cultura pop. Escurant la penúltima copa als pubs, vaig conèixer un jove John Lennon, aleshores líder de la banda musical The Quarrymen. No ens enganyem, eren una colla d’arreplegats d’institut i tocaven bastant malament, però alguna cosa brillava en el noi.

Criat per la seva tieta, el jove Lennon necessitava una figura paterna tant com jo recuperar la joventut que vaig perdre al camp de concentració. Fèiem un bon tàndem. Així arribarem al 6 de juliol del 1957 i The Quarrymen va oferir un concert memorable als jardins de l’Església de St. Peter. A les acaballes, un tal Paul McCartney va apropar-se al backstage, on jo provava ginebres. “Sóc la peça que us falta”, em digué i desenfundà una guitarra per cantar uns versos.

No vaig dubtar-ho ni un moment, Paul McCartney havia d’entrar al grup. La nit s’aclarí i un raig de lluna entrà per la finestra entreoberta del pub, il·luminant una escena històrica. Un any després, un joveníssim George Harrison, amic de McCartney, i més tard Ringo Starr completarien un grup de llegenda, The Beatles.

Mai m’ha agradat el protagonisme i vaig escampar la boira tan aviat com el grup va començar a triomfar als pubs de Liverpool. Sabia que se’ns escaparia de les mans. “Mai et casis amb una asiàtica, John”, li vaig dir el dia que marxava, al febrer del 1962. En veritat, no m’agradava com tocaven. Totes eren massa faciletes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s