Capítol XIII: Retorna la tranquil·litat – 2a part

L’Abat Tomeu, va anar a llegir el breviari pels relaxants claustres. Fra Bogamil, Fra Petúnia i Fra Consol van entrar a la cel·la de l’Abat Tomeu. La fortor que feia allà dins era asfixiant. Tremolosos i amb molt de fàstic, varen estirar pels peus al difunt Abat suplent Fra Dagobert, un sant baró. Mentre l’estiraven per treure’l fora de la cel·la, la seva pobre testa coberta o més ben dit, encaixada pel perol d’aram de la cuina, que fins llavors havia servit per fer unes suculents sopes de farigola, anava rebotant per les fredes lloses del terra de l’Abadia sentint-se “Cloc! Cataclonc! Cloc! Cataclonc!”

Veritablement era esfereïdor, després de molts esforços aconseguiren fer-lo fora de la cel·la a on ja es podia respirar quelcom millor. Com que seguia fent una pudor molt reconcentrada, els tres frarets, per unanimitat, van decidir llançar-lo a la bassa més propera per rentar-lo una mica, doncs les seves santes robes i cos estaven amarades d’aigües negres.

[Read more…]

%d bloggers like this: