L’organització del Tour troba un ciclista perdut des del 1997 durant els preparatius de l’edició d’enguany

Sorpresa, i de les grosses, la que s’ha viscut durant els preparatius del Tour de França d’enguany, prova que comença aquest dissabte. I és que l’organització de la ronda gala ha fet una troballa inesperada al topar amb un ciclista que rondava perdut pel país veí des de l’edició del 1997. Després de quinze anys donant voltes sense sentit damunt d’una bicicleta oxidada i amb el sentit de l’orientació més atrofiat que el nas de Belén Esteban van trobar-se al català Anselm Poch i Domènech, qui reconeixia estona després davant els mitjans haver “tornat a néixer”.

Tot va ocórrer aquest passat cap de setmana, quan els comissaris de cursa i algun que altre membre de la organització del Tour de França del 2012 inspeccionaven una de les etapes que configuren el traçat de l’edició d’aquest any. Durant un estudi del recorregut, els organitzadors van adonar-se de la presència d’un home exprimatxat que se’ls acostava al capdamunt de la seva bicicleta. Vestit amb un maillot mig trencat del ja desaparegut Mercatone Uno i amb una barba més frondosa i llarga que el penis de Long Dong Silver (considerat l’home amb més centímetres de membre de tot el món), va deixar de pedalejar, va alçar els braços enlaire, va senyar-se i va cridar “he guanyat!” ben fort. L’esportista en qüestió era el català Anselm Poch, ciclista que des del Tour del 1997 que marxava sobre la seva bicicleta buscant una línia de meta que mai va arribar a trobar.

El propi Anselm, després d’un bon tiberi i de descansar una mica, va relatar la seva aventura. El català va reconèixer que se li havia fet “estrany” aturar-se a fer les seves necessitats al mig de l’etapa i després “quedar-me tot sol. Durant una estona ho podia entendre, però quan va fer-se fosc em va començar a pujar la mosca al nas”. Tot i això, la seva tossuderia no el va frenar. “M’havia preparat durant molts mesos per fer un bon paper en aquell Tour. Havia de quedar millor que Abraham Olano, sinó la meva dona m’havia jurat que em deixaria. Deia que seria escòria. Pura xatarra. Un desastre. Un insult per a l’esport. Merda de la bona”, va rememorar entre llàgrimes.

Aquest sentiment va ser el que el va obligar a pedalejar dia rere dia, sense aturador. “Cada any feien les etapes més llargues, així que vaig pensar que allò seria el més normal del món. Tampoc m’avorria. Tenia algun que altre diari d’aquells que ens posem al pit per baixar les muntanyes, així que quan el paisatge em cansava em posava a llegir. Tenia tanta curiositat per saber si el Barça fitxaria a Rivaldo…”. Anselm va relatar també que va aprendre a caçar cèrvols damunt la bicicleta; a vegades per menjar-se’ls i fer passar la gana. D’altres, per mantenir relacions sexuals: “Home, tant de temps sobrela bici, a un li entren ganes de fotre un clau. I clar, amb la dona tan lluny i jo tan sol per la muntanya…”

El català passarà les dues properes nits a un hospital per recuperar-se i a mitjans d’aquesta setmana serà retornat a Collsuspina, la seva població, on es retrobarà amb els seus fills i la ja seva exdona, qui al veure que el seu marit no tornava aquell llunyà estiu del 1997 va decidir demanar el divorci.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s