Capitol XIII: Retorna la tranquil·litat – 1a part

Estàs llegint un episodi de la novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

L’Abat Tomeu, ja recuperat, i la resta de frarets, quan acabaren de ballar tant noble dansa, veieren com la cobla de Serafins, tots ells amb els cabells rossos com fils d’or i plens de tirabuixons, agafaven els instruments i bategant furiosament les seves ales, s’enlairaven amunt! Amunt! Travessant els diferents sostres dels pisos de l’Abadia, fins sortir per la teulada del campanar. Aleshores les campanes es posaren a tocar totes soles mentre el cor de Serafins pujava espectacularment al cel. Els frares, caieren de genolls cantant l’himne del Barça, que per coses i casos estranys i increïbles es el millor himne que hi ha a tot lo món! Fra Berenguer el campaner, va seguir fent voleiar les campanes completament enfollit de joia, fins i tot va aconseguir -ell sol- fer revoltar la “grassa”. Eixa campana era la joia de l’Abadia, pesava sis tones, i des d’un 11 de setembre de feia ja 287 anys que no sonava. Fou una apoteosi, però això li costà ser víctima d’un infart. Lliurà la seva ànima al Senyor.

Un cop acabat de cantar l’esmentat himne, el Pare Abat, Fra Tomeu, va reunir els vint-i-cinc frares al claustre de l’Abadia, i els i feu un breu parlament.

– Frares meus -per cert Fra Exuperí, vós que sou sastre i rentau la roba dels frarets, tingau la caritat de rentar els meus malmesos i bruts hàbits, i el parell de sacs que tinc per llençols, doncs estan ben coberts del mal de calça. Deixeu-mel’s ben nets i polits!

– Mon Pare! Quedaran nets com la vostra ànima, us ho ben juro!

I en un tres i no res, i sense que ningú pogués evitar-ho, Fra Exuperí, va deixar al pobre ancià en boles. S’emportà els seus sants i pudents hàbits. Sacs, i llençols al safareig. Arribant-hi amb prou feines, doncs tanta era la fortor i tant reconcentrada que li arribava a anular el sentit de l’orientació. El bon Abat, -impassible- continuà tot ell en boles davant de l’estorada mirada de tota la Comunitat.

– Tots heu sigut testimonis de com lo Diable en forma de femella, va voler corrompre la meva tendre ànima.

– Ooooooooooh!- Exclamaren els frarets.

– I uns pocs, han vist com de les meves entranyes va sortir el Maligne! Fra Pierrot i Fra Bogamil en són testimonis fefaents!

Els ulls de tota la Comunitat, es van dirigir cap els dos frares que restaven immòbils, amb els ulls desorbitats pel terror i el nas vermell com un titot. El cabell el tenien de punta, estaven muts, com xuts. Això sí, a cada mà hi tenien una ampolla de vi completament buida, però no la deixaven pas anar. Estaven en estat de xoc.

– Frarets meus, l’ex-Abat provisional Fra Dagobert, va aconseguir treure’m el Maligne, la Diablesa Virtudes! Això va costar-li la vida!

– Ooooooooooooooh!

– Hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Se’ns menjarà a tots! Se’ns menjarà a tots! -xisclava Fra Galderic.

– Nooooo! Fra Galderic, que noooooo! No tingau por! Ara ja no tornarà mai mes! Collons!, -va dir l’Abat Tomeu- m’he oblidat de Fra Dagobert! És  a la meva cel·la, està ben mort! No hi havia pensat més en aquest pobre home! Té al cap un perol ple de merda que no li podem pas treure! Ha mort asfixiat per detritus humanus!

– Oooooooooooh!

– Hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!

– Fra Bogamil, vós que sou manescal, Fra Petúnia, vós que sou jardiner i d’això de l’adob hi enteneu, i Fra Consol, vós que sou científic. Agafeu les despulles del pobre Fra Dagobert, traieu-lo de la meva cel·la, porteu-lo al corral i, allà, traieu-li el perol del cap. Fra Gaugeric, vós que esteu destinat a ser el futur màrtir d’aquesta Abadia, netegeu la meva cel·la. Que quedi brillant i neta com una patena!

– Així o faré, mon Pare. -Va respondre Fra Gaugeric fent una genuflexió al passar pel davant de l’Abat Tomeu.

– Demà -seguí parlant l’Abat Tomeu- parlaré personalment, fraret per fraret, per tenir un canvi d’impressions sobre tots aquest esdeveniments que han succeït en aquesta casa. Passat demà, procedirem a l’enterrament de les despulles de l’emmerdat Abat, ara anem tots a fer la migdiada, amén!

– Aaaaammmmmeeeeeen! -Respongué tota la Comunitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s