Capitol XIII: Retorna la tranquil·litat – 1a part

Estàs llegint un episodi de la novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

L’Abat Tomeu, ja recuperat, i la resta de frarets, quan acabaren de ballar tant noble dansa, veieren com la cobla de Serafins, tots ells amb els cabells rossos com fils d’or i plens de tirabuixons, agafaven els instruments i bategant furiosament les seves ales, s’enlairaven amunt! Amunt! Travessant els diferents sostres dels pisos de l’Abadia, fins sortir per la teulada del campanar. Aleshores les campanes es posaren a tocar totes soles mentre el cor de Serafins pujava espectacularment al cel. Els frares, caieren de genolls cantant l’himne del Barça, que per coses i casos estranys i increïbles es el millor himne que hi ha a tot lo món! Fra Berenguer el campaner, va seguir fent voleiar les campanes completament enfollit de joia, fins i tot va aconseguir -ell sol- fer revoltar la “grassa”. Eixa campana era la joia de l’Abadia, pesava sis tones, i des d’un 11 de setembre de feia ja 287 anys que no sonava. Fou una apoteosi, però això li costà ser víctima d’un infart. Lliurà la seva ànima al Senyor.

[Read more…]

%d bloggers like this: